APMA

  • Incrementar grandària de la font
  • Grandària de la font predeterminat
  • Decrementar grandària de la font
Home Notícies
Notícies

Vallgrassa 15 anys després

La repoblació forestal a Vallgrassa 15 anys després

Sortida a Vallgrassa. Diumenge, 2 de juny. Reconeixement de la repoblació forestal realitzada l’any1998.

Aviat farà 15 anys que l’APMA va organitzar una repoblació forestal al Parc del Garraf. El lloc triat va ser un turonet prop de Vallgrassa. Un indret no massa adequat, si hem de ser sincers, i sense cap pi que pogués donar recer als plançons d’alzina. Es va fer amb gran participació i amb molta il·lusió. Els plançons d’alzines i roures van ser preparats molt de temps abans al terrat del TOC, amb micorrizes a les arrels.

Recentment, un grup de membres de l’APMA vam anar a la zona de Vallgrassa on es va fer la repoblació i vam descobrir que la majoria d’alzines i roures havien arrelat amb èxit. Fins i tot, algunes alzines havien superat els dos metres.

L’objectiu de la sortida que farem el dia 2 de juny, a part de rememorar aquest fet cívic, serà el de retirar els plàstic s i ferros que el seu dia van servir per protegir i aguantar els plançons.Creiem que aquesta sortida constitueix una bona experiència per conèixer els ritmes i els cicles que ens imposa la natura.

Des d’aquesta plataforma volem convidar a tothom, en especial a totes les persones que van participar i fer possible la repoblació, a veure els resultats in situ. No cal dir, per tant, que és una activitat totalment oberta.

Ens trobarem a ¼ de 10 davant de l’Ateneu (Pça. de les Casernes) o bé a les 10 al propi aparcament de Vallgrassa.

 

 

Itinerari

 

Vista aèria

 

Comunicat de premsa

 

Vilanova i la Geltrú, dimarts 19 de febrer

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú incompleix activament una moció aprovada pel ple municipal

El consistori vilanoví no executa l’acord de prescindir immediatament de l’ús d’herbicides amb  Glifosat, producte altament tòxic i cancerigen

L’APMA ha portat el cas als jutjats i assegura que l’Ajuntament ha comès una falta greu contra la democràcia i la salut de la ciutadania

El passat 14 de gener, el Ple de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar la moció que vam presentar i defensar l'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA). La única formació política que va fer-se seva la moció va ser la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). En aquest ple vam poder expressar la nostra opinió amb els 10 minuts que ens va concedir l’alcaldessa. Des d’aquí volem demostrar el nostre agraïment a la CUP per donar suport a la nostra proposta i per la seva brillant defensa.

L’objectiu de la moció era la de fer un manteniment dels parcs i jardins, en què no fos necessària la utilització d’herbicides amb  Glifosat, producte que s’ha demostrat altament tòxic i cancerigen, i alhora per defensar també la producció i el consum de productes agroecològics ja que aquests no són contaminats amb herbicides.

Només van passar vint dies, quan vam detectar i fotografiar el que podia ser l'ús de l'herbicida Roundup. Al cap de pocs dies, els serveis  tècnics de jardineria del propi ajuntament no només van confirmar el fet sinó que ens van informar que farien servir aquest herbicida amb glifosat durant els propers mesos. Posteriorment ens va informar que havien convocat el tècnic responsable a una comissió informativa on es va decidir no executar la moció de forma immediata i continuar l’ús de l’herbicida amb glifosat.

La nostra estupefacció es va tornar indignació per la decisió política de revocar l'aplicació immediata de la moció aprovada en el Ple del 14 de gener, i executar un ús que el Ple havia decidit abandonar de forma preventiva i immediata. Creiem que tot això constitueix un frau a la ciutadania, i que els responsables polítics que governen a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú han demostrat una manca d’ètica i han protagonitzat una falta greu contra la democràcia. El Plenari és un òrgan sobirà i l’alcaldessa té el deure i la responsabilitat d’executar les decisions que es prenguin.

Per tot això, i complint el nostre deure de ciutadania, hem posat aquests fets en coneixement del jutjat per si fossin constitutius de delicte, ja que pot ser que s’hagin infringit, la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que diu que l'alcaldessa és la presidenta de la corporació i té, en tot cas, entre d’altres atribucions, la d’executar i fer complir els acords municipals. Per altra banda, pot ser que s’hagi incomplert el que mana el Reglament Orgànic Municipal (ROM), que  diu, en relació a les Comissions Informatives, que en cap cas podran prendre resolucions executives a cap efecte. Potser també transgredeix el que manen els articles 41 i 123 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF).

Fotografia feta al passeig Marítim de Vilanova i la Geltrú, el dia 5 de febrer

Fotografia feta al passeig Marítim de Vilanova i la Geltrú, el dia 5 de febrer.

 

 

MANI ANTI-NUCLEAR

ASCÓ CADUCA: ARA TOCA TANCAR-LA

Més de 400 persones han ocupat avui la Plaça de St Jaume convocades per Tanquem Les Nuclears per demanar que el Govern espanyol no permeti la renovació automàtica de la llicència d'Ascó, i per demanar a la classe política de Catalunya que s'impliqui en aquesta demanda en defensa del medi ambient i la salut de la població.

Tanmateix, gràcies a la "cortesia" de l'Ajuntament de Barcelona (i, en especial, del seu cap de premsa, Òscar Martínez), que ha prohibit l'accés a les finestres del pis superior -tot i que s'havia negociat poder-ho fer-, el fotògraf de TLN s'ha vist obligat a fer fotos parcials en les quals no es pot apreciar les lletres humanes que formen les paraules: TANQUEM ASCÓ.

La concentració d'avui responia a la crida pel fet que el proper 1 d'octubre el Govern de l'Estat ha de concedir, o denegar, l'allargament del permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó per un període de 10 anys, és a dir, fins al més d'octubre de l'any 2021. L'acte ha estat part del la campanya de recollida d'adhesions a un manifest demanant que no s'allargui la llicència a Ascó al que ja han donat suport més de 450 entitats de base.

Ascó ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El 26 de novembre de 2007 va tenir una fuita massiva de radioactivitat que va contaminar l'entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear (l'organisme que, teòricament, hauria de vetllar per protegir la població dels perills radioactius) van amagar la fuita radioactiva i la contaminació durant més de 4 mesos, fins que l'organització Greenpeace va rebre la denúncia dels propis treballadors d'Ascó i ho va dir públicament.

Ascó ha generat fins l'any 2009, a més del combustible gastat que guarda a les seves piscines, més de 22.000 bidons radioactius d'entre180 i 1300 litres de capacitat. La incineració de bidons com aquests va ser el que va provocar l’accident nuclear de Marcoule, a França. Un accident ple d'interrogants que ha permés descobrir que els residus radioactius també s'incineren, i que una part de la seva radioactivitat es dispersa “legalment” per l'atmosfera.

La nuclear d'Ascó està construïda sobre un terreny inestable, el que augmenta el perill que representa.

Malgrat tot això, el passat 29 de juliol, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va emetre un informe en el que s'establien un total de nou límits o condicions per a l'operació d'Ascó, però que regalava als seus propietaris un marge de temps superior a un any per aplicar-les; en el mateix informe també s'assenyalen 17 instruccions tècniques complementaries que s'han d'aplicar, però que, curiosament, s'ajornaven per desprès d'haver obtingut l'autorització de funcionament. Aquesta situació seria inadmissible aplicada a la sanitat d'un restaurant o d'un bar, o al funcionament d'un vehicle, a la seguretat d'un edifici, però és norma per a la indústria nuclear. Va ser una situació d'aquest tipus la que va portar a l'accident nuclear de Vandellòs 1, al 1989, del que d'aquí a un mes i un dia, el 29 d'octubre, es compliran 22 anys.

Ara fa sis mesos i una setmana que al Japó es van patir les conseqüències d'aquesta irracionalitat: els informes que advertien de que les centrals nuclears eren vulnerables davant un terratrèmol van ser guardats als calaixos, ja que el silenci és la condició del poder. Les conseqüències d'això són ara evidents: una fuita radioactiva que, a hores d'avui, encara no se sap quan acabarà; desplaçaments massius de milers de persones, contaminació radioactiva a milers de quilòmetres, afectant l'aire, l'aigua i els aliments, incrementant en progressió futura les probabilitats de contraure tot tipus de malalties derivades de l'exposició indirecta a baixes dosis de radiació.

L'única finalitat de mantenir Ascó funcionant és el lucre. Un lucre que amaga que l'electricitat que produeix Ascó es pot substituir per la que generen altres tecnologies que ja funcionen, i que no són tan perilloses ni tan contaminants, tecnologies com centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques
Els concentrats i les persones i entitats que donen suport a la campanya han demanat a la classe política de Catalunya, tan reivindicativa en molts altres temes, que manifesti coherència davant un fet com aquest, que afecta a la salut i al medi ambient, ultrapassant fronteres polítiques i geogràfiques; també que el govern de l'Estat que no segueixi les ordres de les companyies elèctriques, i no autoritzi la pròrroga del funcionament d'Ascó.

Els concentrats i les persones i entitats que donen suport a la campanya exigeixen que les persones elegides democràticament compleixin la seva funció, que és vetllar per la vida i la salut de tothom, i no seguir les instruccions dels empresaris i beneficiats per l'energia nuclear.

L'acte ha suposat trencar el silenci existent en torn a la seguretat nuclear, falten 13 dies per a que es doni el permís i, a mesura que s'acosta la data, la resposta de la societat civil s' incrementa .

 

Manifestacio Tanquem nuclears

Diumenge, 5/6/2011, el cel i la terra tremolaràn a Barcelona . . .
Manifestació Tanquem JA les Nuclears! ( a les 12 h al Plà de Palau)
Que els manaires, i els seus servidors, s'asabentin que la ciutadania de Catalunya diu ben fort i clar que ja n'hi ha prou de nuclears . . . Que les volem tancades! . . . .
Volem passar pàgina de la darrera herència del franquisme: l'energia nuclear (l'energia de la mort)  i obrir, de bat a bat, la porta de les energies renovables (les energies de la vida).
Diumenge, tot-hom i tot-don a Plà de Palau!

 

 

Les 10 lliçons de Txernòbil i Fukushima

  1. L’energia nuclear una via altament complexa, cara i perillosa de bullir aigua per crear vapor per fer girar turbines.
  2. Els accidents ocorren, i sovint l’escenari pitjor acaba essent pitjor que el que s’hagués imaginat o pel que ens haguéssim preparat.
  3. La industria nuclear i els seus experts no poden planejar per qualsevol contingència o prevenir qualsevol desastre.
  4. Els governs no regulen de forma efectiva a la industria nuclear per garantir la seguretat de la població. Els reguladors de la industria nuclear sovint provenen de la mateixa industria nuclear i tendeixen a ser massa propers a ella per regular-la de forma efectiva.
  5. L’arrogància, la complaença i els productes d’alt nivell de radiació són una mescla mortal. Arrogància en la part de la industria nuclear i els seus reguladors governamentals – juntament amb la complaença per part de la població – ha menat a la creació de grans quantitats de productes d’elevats nivells de radiació que s’han de guardar d’alliberar-los a l’entorn durant desenes de milers d’anys.
  6. Les corporacions que operen les centrals electro-nuclears estan protegides de fallides econòmiques catastròfiques pels límits governamentals sobre responsabilitat. Si les corporacions que tenen la propietat de les centrals haguèssin de fer front a l’import de les pèrdues financeres potencials en el cas de l’esdeveniment d’un accident catastròfic, elles no construirien les plantes ja que saben que els riscos són inacceptables. És només quan el govern limita la responsabilitat, com es fa en la Price-Anderson Act als EUA, que aquelles empreses tiren endavant i construeixen centrals nuclears. A cap altra industria privada se li dona una protecció d’aquesta mena sobre la responsabilitat, cosa que deixa enganxats els contribuents.
  7. Els alliberaments de radioactivitat dels accidents nuclears no poden ser continguts en l’espai i no s’aturen a les fronteres nacionals.
  8. Els alliberaments de radioactivitat dels accidents nuclears no poden ser continguts en el temps i afectaran de forma adversa incomptables generacions futures.
  9. L’energia nuclear –així com les armes nuclears – i els éssers humans no poden coexistir sense risc cap a les futures generacions. Els supervivents de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki han après sobradament que les armes nuclears i els éssers humans no poden coexistir. Fukushima, igual que Txernòbil abans seu, deixa clar que els éssers humans i les centrals electro-nuclears no poden coexistir.
  10. Els accidents de Fukushima i de Txernòbil són un recordatori aclaparador que s’ha d’aturar  de l’energia nuclear. Necessitem moure’ns tan ràpid com sigui possible, cap a un pla global d’energia basat en la conservació i en les diverses formes d’energia renovable: cèl·lules solars, vent, geotèrmia i l’energia que s’extreu dels oceans i de les ones i les corrents marines.

 

El poeta Maya Angelou, una vegada va dir: “La història, tot i que el recargolat dolor no pot ser no viscut, però si s’afronta amb coratge no hi ha la necessitat de tornar-lo a viure”. Necessitem el coratge d’abandonar l’energia nuclear. Ningú ha d’experimentar la pena d’un altre Txernòbil o un altre Fukushima.

 

David Krieger és conseller del World Future Council i és el president del comitè executiu de la International Network of Engineers and Scientists for Global Responsibility (INES: www.inesglobal.org).

El GCTPFNN és membre d'INES.

 

 

Nou web de l'APMA

Aquest és el nou web de l'APMA. Esperem que us agradi i que sigui una bona eina per comunicar-nos i compartir coneixements, experiències i lluites.

 



Notícies destacades

La repoblació forestal a Vallgrassa 15 anys després

Sortida a Vallgrassa. Diumenge, 2 de juny. Reconeixement de la repoblació forestal realitzada l’any1998.

Aviat farà 15 anys que l’APMA va organitzar una repoblació forestal al Parc del Garraf. El lloc triat va ser un turonet prop de Vallgrassa. Un indret no massa adequat, si hem de ser sincers, i sense cap pi que pogués donar recer als plançons d’alzina. Es va fer amb gran participació i amb molta il·lusió. Els plançons d’alzines i roures van ser preparats molt de temps abans al terrat del TOC, amb micorrizes a les arrels.

Recentment, un grup de membres de l’APMA vam anar a la zona de Vallgrassa on es va fer la repoblació i vam descobrir que la majoria d’alzines i roures havien arrelat amb èxit. Fins i tot, algunes alzines havien superat els dos metres.

L’objectiu de la sortida que farem el dia 2 de juny, a part de rememorar aquest fet cívic, serà el de retirar els plàstic s i ferros que el seu dia van servir per protegir i aguantar els plançons.Creiem que aquesta sortida constitueix una bona experiència per conèixer els ritmes i els cicles que ens imposa la natura.

Des d’aquesta plataforma volem convidar a tothom, en especial a totes les persones que van participar i fer possible la repoblació, a veure els resultats in situ. No cal dir, per tant, que és una activitat totalment oberta.

Ens trobarem a ¼ de 10 davant de l’Ateneu (Pça. de les Casernes) o bé a les 10 al propi aparcament de Vallgrassa.

 

 

Itinerari