LA VEU DEL MUSSOL nº9
Gener 1998
SALVAREM EL NOSTRE
LITORAL?
Segurament mai com ara les referències al medi
ambient, l'ecologia i la sostenibilitat havien estat tan en boca d'institucions
i polítics de tots els colors, en no pocs casos fins a límits insostenibles.
L'adhesió a convenis i acords mediambientals i per a la sostenibilitat i els
corresponents discursos grandiloqüents tampoc manquen en les declaracions
d'intencions. Paradoxalment tampoc mai com ara la salut de les persones i el
medi ambient havien estat tan amenaçats.
Molts exemples d'aquesta
esquizofrènica disjuntiva són presents a la nostra comarca i, en especial, a la
franja litoral: el perill d'urbanització d'Els Colls - Miralpeix, la
pineda de Vallbona i la platja Llarga són casos actuals d'aquesta profunda
transformació i allunyament de la dinàmica natural que pateix la costa.
En
aquest context, el teixit cívic associatiu de la comarca ha sabut canalitzar la
sensibilitat pels temes mediambientals en una campanya sense pre-cedents, la
campanya Salvem Els Colls - Miralpeix.
Milers de fulles de bargalló
dibuixades presents en finestres i balcons de Sitges, Les Roquetes, Sant Pere de
Ribes i Vilanova i la Geltrú, són el senyal inequívoc del desig de preservar el
darrer espai natural del litoral que resta a la comarca, que s'afegeixen a
altres accions destacades com la mobilització d'un miler de persones el 8 de
juny del passat any a la zona d'Els Colls, la recollida fins avui de 7.000
signatures i les inquantificables trameses postals i de correu electrònic als
ajuntaments; sense oblidar la implicació de les 48 entitats adherides a la
Plataforma, la de més de 40 comerços que estan repartint els bargallons ni el
suport aconseguit de més d'un centenar de persones conegudes dels àmbits de la
música, l'art i la cultura.
Avui, tot i que la situació és la millor viscuda
des de l'inici de la campanya, ara farà tres anys, la preservació d'aquest espai
encara no és garantida.
S'ha aconseguit aturar el pla parcial del litoral de
"La Muntanyeta", a Vilanova i la Geltrú, i possiblement els de "Coma Roja" i
"Les Coves" a Sitges; per contra continua l'incertesa pel que fa al pla parcial
de l'interior "Camí de Can Girona" de Sitges i del litoral "Casa del Mar" a Sant
Pere de Ribes.
Continuem estant con-vençuts, com ho estàvem el primer dia,
que de l'esforç, la pedagogia, la constància i perseverància en la campanya
cívica Salvem Els Colls - Miralpeix en depenen la preservació d'aquest espai
litoral i el manteniment de les seves funcions insubstituïbles en benefici de
les poblacions veïnes actuals i les generacions
futures.
APMA
DEMOCRÀCIA
PARTICIPATIVA
En un moment dominat per les comunicacions de
masses enfront d'un espectador passiu i cada vegada més individualista, cal que
el teixit cívic associatiu recuperi la capacitat de vehicular les propostes
entre l'individu i la societat, capacitat que els darrers anys han perdut els
partits polítics.
El diàleg de les institucions amb col·lectius
morfològicament heterogenis tendeix, en general, a diàleg de sords. Els poders
públics no han trobat, per ara, sistemes d'interlocució flexibles i àgils. En
aquesta situació és difícil el progressiu retorn de competències de la cosa
pública cap a la societat civil, amb escasses possibilitats de participar en la
presa de decisions diguem-ne trascendents per al municipi.
Un primer repte
del teixit cívic associatiu és construir nous espais de diàleg i consens primer
entre la mateixa societat organitzada, i deprès amb la pròpia administració.
La plataforma Salvem Els Colls-Miralpeix és una experiència sense precedents
en aquest sentit, en que ha estat possible coordinar 38 entitats de Vilanova i
la Geltrú, Les Roquetes, Ribes i Sitges, i que evidencia la viabilitat del
treball comú del teixit cívic associatiu als municipis del litoral de la comarca
del Garraf. En aquesta mateixa línia els ecologistes tenim la necessitat
d'establir una coordinació estable amb d'altres entitats que també estan
treballant localment en àmbits de dinamització i enfortiment de la democràcia
participativa de la societat. Pel cas de Vilanova i la Geltrú valguin com
exemple de la proposta les entitats que treballen en l'àmbit de la solidaritat i
la cooperació, els col·lectius pacifistes, les associacions de veïns, la xarxa
de Comerç Just, l'experiència de Cabàs (intercanvi sense diners), o la
Plataforma de Joves Pro-ateneu.
Joan Carles
Ximenes
L'A-16: 35.000 MILIONS A
DIT
Desgraciats!. Això és el que vaig pensar, només llegir
la notícia; pres per una indignació que encara em dura. Però desgraciats qui? El
conseller i companyia que varen adjudicar una obra a dit, un dit que dicta tant
i és tan dèspota com el de sempre, o desgraciats nosaltres que mantenim certa fe
en la utilitat de la justícia?
L'adjudicació directa de l'autopista no va ser
feta per error (la Generalitat té bons advocats), va ser ben conscient. No hi ha
errors de 35.000 milions de pessetes. Desviacions de poder d'aquest ordre,
sí.
Què podem fer ara? Demanar el cap del conseller i del director general de
carreteres? No, els que van possibilitar aquesta estafa, ja no hi són. El primer
(Cullell) ara és un home del partit i l'altre (Amat) és, ni més ni menys, que el
delegat de la Generalitat a Aucat (l'empresa consessionària de
l'obra!).
Demanar la paralització de les obres? No, la Generalitat ja s'ha
encarregat que això no pugui ser perquè ha recorregut la sentència davant el
Tribunal Suprem i, abans no sigui ferma (ho serà), hauran passat 2, 3 o 7
anys.
Crec que el que podem fer és aprendre la lliçó i la propera vegada
abocar tots els esforços a que les reivindicacions siguin cíviques i al carrer.
Les al·legacions, denúncies, contenciosos,... també hi seran, però en un segon
pla.
Cal recordar que aquesta no és la primera sentència contra l'A-16 ni
serà l'última. Però d'aquí 3 o 4 mesos ja tindrem el Molt honorable (ho és, de
molt honorable?) tallant la cinta (i, de pas, la comarca).
La Generalitat va
poder aprovar un projecte d'A-16 barroer ambientalment i social, va poder passar
de contestar les més de 5000 al·legacions veïnals i va poder-lo adjudicar a dit,
perquè sap que la justícia és lenta (i necessita que ho continui sent) i que les
seves resolucions arriben en moments d'impossible executabilitat. D'això se'n
diu política (sistemàtica?) de fets consumats.
Crec que la justícia no és el
que pitjor funciona d'aquest país per casualitat, si funcionés bé estaríem més a
prop d'una democràcia real. I és evident que això no interessa als elegits; les
conseqüències ja les veiem: arronsar el dit.
Ignasi
Puig
LA PLATJA LLARGA O EL PESSEBRE
VIVENT
El Projecte d'Urbanització del sector de Platja
Llarga de Vilanova i la Geltrú desenvolupa les determinacions del Pla Especial
de Reforma Interior (PERI) redactat l'any 1989, però aprovat el novembre de
1996. El PERI estava condicionat per una modificació puntual del Pla General,
que aconseguí concentrar els 259 habitatges en uns edificis que podrien tenir
una planta més: tres pisos més planta baixa. Com a contrapartida, els edificis
haurien de mantenir els 13,30 metres d'alçada; i s'hauria de destinar un 42,19%
de la superfície del sector a parcs i jardins, o sigui 4,39
hectàrees.
L'error es va fer fa setze anys quan es qualificà de Sòl Urbà
aquest espai que tenia i encara té unes característiques d'espai natural a
protegir. Fa dos anys així ho reconegueren les persones que redactaren un estudi
del litoral del Garraf per encàrrec de la Diputació.
Ara l'Ajuntament ens
vol vendre la moto i ha disfressat aquest projecte, que no rebaixa ni un pèl els
paràmetres màxims urbanístics, amb un "Espai Natural Litoral Protegit de nova
creació". De moment els promotors del projecte han enredat als arquitectes de la
tercera planta (de l'Ajuntament, és clar) i aquests a tots els regidors i
regidores del Ple, ja que l'aprovació inicial fou aprovada per unanimitat. Si
vol que ens ho creiem que demanin un dictamen tècnic al Consell de Protecció de
la Natura (òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge)
tal com ho preveu l'article 35 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais
naturals.
Cal un estudi, previ, de viabilitat d'aquest projecte que avaluï
l'impacte ambiental de tres edificis altíssims, a menys de trenta metres de la
línia de mar, amb una població potencial de 800 persones en una superfície de
menys de 10 ha. sobre una àrea qualificada com a urbana des de 1981, però que al
cap de 16 anys no s'hi ha construït. Un espai que, per altra part, segur que té
un gran interès ecològic, sobretot pel fet de no haver-hi actuat ningú de forma
irreversible.
Entendre el sector de Platja Llarga com a ESPAI NATURAL
significa, com a mínim disminuir dràsticament els paràmetres edificatoris. El
projecte que es pretén aprovar disfressa la zona verda d'espai natural protegit
però el fet de coexistir amb uns edificis alts, tant a prop de la línia de mar i
amb una densitat de 25 vivendes per hectàreas, el fan totalment inviable.
L'APMA ha demanat la no aprovació del projecte, la redefinició de la línia
de costa, ja que el Projecte està fet en base al PERI els plànols del qual estan
dibuixats a partir d'una fotografia aèria de l'any 1989 que no reprodueixen la
realitat del sector degut al fort retrocés cap a l'interior que ha patit aquesta
línia de costa durant aquests 8 anys, i la redacció prèvia d'un estudi de
viabilitat d'aquest projecte.
Jaume Marsé i
Ferrer
JA ENS HAN
CASCAT!
"Són les set, hora de plegar. En Manel tanca
l'ordinador i baixa al garatge per agafar la bici. Està enfosquint; posa el llum
mentre s'incorpora a l'autovia. Ha de transitar per aquesta els 400 metres que
el separen de casa des que fa dos anys es van carregar l'antiga carretereta. Van
dir que amb aquesta nova autovia es solucionarien els problemes de trànsit, però
ara les retencions són el doble de voluminoses. Mentre pedala i respira els fums
dels cotxes es distreu veient les cares dels conductors que va avançant.
Tot
just arribar al seu trencall veu com una parella de guàrdies li fan l'alto. El
recriminen i el multen perquè no porta ni el casc ni l'armilla reflectant i, a
més, circula per una autovia, vetada a les bicicletes amb el nou reglament de
circulació."
Aquesta imatge pot ser una realitat en poc temps: actualment
s'està tramitant al Senat un document que sota el pretext de protegir els
ciclistes, comença a posar traves al dret de la bicicleta a circular com
qualsevol altre vehicle per les vies públiques. No es parla en canvi de legislar
el disseny de carrers i carreteres en favor del ciclista, ni de reduir la
velocitat dels automòbils (ans al contrari, doncs han volgut augmentar-la).
Tampoc s'insta a fer vies alternatives a les autovies (úniques vies de sortida
de les grans aglomeracions urbanes), impossibilitant, quan es prohibeixi la
circulaculació de biciletes per elles, que els ciclistes puguin sortir ni entrar
de la ciutat.
El tema de l'ús del casc és controvertit: la seva seguretat
(molt menor que els cascs de moto) es veu contrarrestada amb què cascs mal
lligats o que no s'ajustin perfectament poden ser contraproduents, que no eviten
els accidents, que es dona la sensació que la bicileta és un vehicle perillós i
que no n'afavoreix el seu ús.
De fet, l'obligatorietat del casc a Austràlia
ha reduït en un 30% el nombre de practicants del ciclisme. És per això que la
resta de països europeus, amb més tradició ciclista que nosaltres, s'han
decantat per la no obligatorietat. Aquí, en canvi, les agrupacions de ciclistes
urbans i cicloturistes tenen molt poc pes i han estat sistemàticament apartades
de la redacció de la nova llei, tot i que reiteradament s'han ofert a
col·laborar-hi.
Albert Bas
I ARA, UN
CAMP DE
GOLF
Quan encara estem immersos en la lluita per
aconseguir de preservar Els
Colls-Miralpeix, l'equip de govern de l'Ajuntament de Vilanova ens prepara
una nova sorpresa: afirma que veu amb bons ulls el projecte empresarial que
contempla la construcció d'un camp de golf de nou forats prop de la
Talaia.
Aquest és precisament el tipus d'instal.lació que feia falta a
Vilanova, per no ser menys que els veïns de Sitges. Tot un senyor camp de golf,
amb la seva gespa ben verda, retalladeta i sobretot regadeta amb l'aigua d'un
aqüífer que hi ha a la zona. Això semblarà Irlanda... llàstima que sigui el
Garraf i que l'aigua sigui un bé escàs (recordem que l'Ajuntament, dins la
Mancomunitat Penedès-Garraf ha fet portar l'aigua d'Abrera). Tot un exemple
d'eficiència i estalvi en la política municipal de l'aigua.
També cal dir que
un camp de golf és un motor de noves inversions per a la comarca, ja que (ho
demostra l'experiència) al costat dels camps de golf (no se sap ben bé com)
acostumen a sorgir, com si de rovellons es tractessin, unes urbanitzacions la
mar de boniques i luxoses. I si no ho us creieu penseu en els camps de golf de
Sitges i Miralpeix. També la indústria agroquímica (pesticides i herbicides)
viuria un moment d'expansió del seu volum de negoci. Tota una injecció (letal)
per a l'economia local.
Deixant de banda els avantatges que aquest camp de
golf comportarà en matèria mediambiental i econòmica, podem parlar també de
l'oportunitat que representarà pel poble, poder gaudir d'un esport tan maco i
fins ara reservat a les èlites sòcio-econòmiques, pioneres en tot allò que tard
o d´hora ens acabarà arribant també a nosaltres, al populatxo. Tindrem l'ocasió
d'aprendre bones maneres al costat de gent fina i educada, compartir les seves
preocupacions i en definitiva, entendre les angoixes vitals d'aquest grans
desconeguts: els "pijoapartes".
Ah! Ja ho puc veure! Un anunci que pregona
les meravelles de l'esport en la natura domesticada: «Compreu el vostre
apartament de cap de setmana mentre practiqueu el vostre esport preferit. I
podeu venir per l'AUTOPISTA !!!».
Francesc
Queralt
LA
RECOMANACIÓ
Títol: ABRAZAR LA VIDA. Mujer, ecología i
desarrollo
Editorial: horas y HORAS la editorial (cuadernos
inacabados)
Autora: Vandana Shiva
L'actual mal desenvolupament
explotador per definició, anomenat també desenvolupament econòmic, margina les
dones i planteja una amenaça ambiental sense precedents; existeix una íntima
connexió entre la explotació de la natura i de la dona.
Únicament un camí
basat en l'equilibri i la diversitat plantejat com oposició al domini,
l'explotació i el mal desenvolupament pot permetre l'alliberament de la dona i
l'home i la supervivència de la natura. Les lluites no violentes i no sexistes
de les dones del Sud i els seus moviments ecologistes són part d'aquest camí a
recòrrer, alternativa a la ciència dominant i al paradigma de
desenvolupament.
Vandana Shiva és física i filòsofa de la ciència, directora
de la Research Foundation for Science, Technology and Natural Resource. Ha
participat molt activament en les accions ciutadanes en contra de la destrucció
del medi ambient, i en el moviment Chipko, i ha escrit extensament sobre
feminisme, ecologia i filosofia de la ciència. És la veu del feminisme hindú que
s'ha guanyat el reconeixement del moviment ecologista
planetari.
BREUS
- Vilanova, municipi lliure
de PVC
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha prohibit
l'utilització del perillós plàstic PVC en totes les actuacions que promogui
l'administració local. La proposta fou elaborada per l'APMA i presentada al
Consell Municipal de Medi Ambient, que l'aprovà després de llargues
controvèrsies. Finalment la moció fou traslladada al Ple i aprovada amb
l'abstenció del PP. La proposta també s'ha fet als Ajuntaments de Sitges i Sant
Pere de Ribes, tot i que encara no l'han aprovat.
- Educació
ambiental a les escoles
Després d'haver realitzat a les escoles,
l'any passat, una activitat entorn un joc de rol sobre el tema de l'aigua al
Garraf, valorada com a molt positiva tant per l'APMA,com per l'Ajuntament de
Vilanova, com per les mateixes escoles, enguany remprenem aquesta mateixa
activitat, tot millorant-la i adreçant-la als cursos d'ESO, a través del
programa Escola, Ciutat i Lleure-PAE 97/98, en conveni amb el Departament
d'Educació de l'Ajuntament de Vilanova. Així, durant el present curs, 349
alumnes desenvoluparan aquesta activitat, distribuïts en 11 grups de 6 escoles
de Vilanova.
- La Cimera de Kioto
El passat
mes de novembre vam proposar una moció sobre l'actitud de l'Ajuntament davant el
canvi climàtic i la cimera de Kioto a ERC. Aquest grup polític la va presentar
al ple de l'1 de desembre i la va fer extensiva als altres grups polítics de
l'Ajuntament. En aquest ple, la moció va ser aprovada amb els vots afirmatius de
tots els grups polítics excepte els del PP que es van abstenir. IC va afegir-hi
un parell de punts que feien referència a la responsabilitat de l'Estat espanyol
en aquesta qüestió i l'instaven a no augmentar l'emissió de
CO2.
Text extret del resum anual d'actuacions del Síndic
de Greuges
AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ. Queixa 9600783. Març
1997
El Síndic recorda a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el deure
que tenen les administracions públiques de donar resposta expressa als escrits
presentats pels ciutadans, en relació a les denúncies presentades amb motiu de
la tolerància municipal respecte a l'estacionament de vehicels al
carril-bicicleta. Pendent de resposta.
EL
MONIATO
- Moniato pel regidor Josep Lluis Vidal Piqué, per
la seva gestió del Canal Blau. Un canal de televisió sense debat, sense
participació, sense crítica, sense culturització, sense educació, sense ecologia
i sense salut. Això sí: bruixes, moda, polítics enllaunats i publicitat
encoberta.
- Moniato per l'Entitat Metropolitana per la seva
campanya:"Els meus pares m'estimen tant que reciclen".
Els companys de Skamot
Verd ja han trobat la rèplica ecologista: "Els meus pares m'estimen tant que
reciclen. Doncs els meus m'estimen més i reutilitzen. I els meus m'estimen
encara més i redueixen!!"
Torna a l'índex de
revistes