LA VEU DEL MUSSOL nº8
Gener 1997
O ESTÀS AMB UNS O ESTÀS AMB ELS
ALTRES
O s'urbanitzen Els Colls o no s'urbanitzen;
o s'opta per un model de grans infrastructures com l'A-16 o per un altre
fonamentat en l'equilibri territorial; o es fan transvasaments d'aigua o
s'apliquen polítiques d'estalvi; o es construeixen grans incineradores de
residus com la que es vol fer a Zona Franca o s'aplica un model de recollida
selectiva integral; o es priortiza el transport privat o el públic,...
No es
tracta de fer caure a ningú en dualismes simplistes, però hi ha qüestions
(aquestes i moltes altres) que ara ja no admeten terme mig.
Des de l'APMA
intentem treballar per a promoure la discussió al voltant dels temes que afecten
al medi ambient comarcal, que són molts, i posteriorment desenvolupar els
estudis i accions que es consideren més adients per a assolir els objectius de
preservació i sostenibilitat que es persegueixen.
Davant la urgència de
promoure un debat a fons sobre el model de societat en què vivim, la nostra
associació està completament oberta a totes les persones que tinguin idees noves
i propostes amb ganes de desenvolupar.
APMA
ELS COLLS: UN
FRACÀS DE LA DEMOCRÀCIA
Escriure un altre cop sobre un
assumpte del que ja hem parlat moltes vegades no deixa de ser necessari, però
suposa un cost addicional d'imaginació per tal de no fer-se repetitiu. Enfocarem
el tema des del sentiment de vergonya que ens produeix aquest cas, a veure si
així provoquem la catarsi col.lectiva necessària per a donar una solució
raonable a un problema de primera magnitud.
El fet que s'ultimin els
preparatius per començar l'execució d'un macroprojecte urbanísitic de luxe, amb
camp de golf inclòs, a la zona litoral situada entre Vilanova, Sant Pere de
Ribes i Sitges (coneguda com Els Colls i Les Coves), suposa una
vergonya.
Suposa una vergonya, en primer lloc, per la poca consciència
ciutadana demostrada en aquest tema. Sembla que la importància ecològica
d'aquest indret i la funció equilibradora del paisatge que realitza al Garraf no
sigui prou motiu per mobilitzar un ciutadà massa ocupat en la pròpia
supervivència quotidiana o massa acostumat a no fer res per millorar el seu
entorn més immediat (per què ho he de fer, si ja voto cada quatre anys els
encarregats de fer-ho?). Potser sí que la majoria silenciosa té assumit el
discurs que tot va bé i que estem en el millor dels móns possibles.
En segon
lloc, suposa una vergonya per aquells ciutadans que, tenint les idees clares i
una visió del què passa, creuen que el seu esforç no servirà per a res i que
l'autoritat que ha de decidir sobre l'assumpte no se'ls escoltarà pas. Aquesta
renúncia apriorística és el millor dels favors que podem fer a l'entramat
polític i immobiliari, sempre decidit a demostrar a aquest tipus de ciutadà que
té raó i que val més que dediqui la seva energia a altres activitats més
agraïdes.
I en tercer lloc, suposa una vergonya i un escàndol polític de
primer ordre, la rapidesa, secretisme, irregularitat (cas de la requalificació
dels terrenys d'IMSA o les obres començades a Sant Pere de Ribes) i consens amb
que han actuat quasi sempre els grups polítics dels diferents ajuntaments.
No
s'han preocupat de crear un debat social i ciutadà sobre el tema; al contrari,
les tímides reaccions ciutadanes han estat esclafades, menyspreades i
ignorades.
En definitiva, s'ha impedit per acció i omissió premeditada, la
participació i decisió populars en un tema clau per l'equilibri ecològic (cada
cop més precari) de la comarca.
Aquestes actituts sumades, apliqueu-les a
qualsevol altre tema o àmbit de la vida (econòmic, social, laboral) i trobareu
els ingredients que donen com a resultat un món injust, insolidari, inhabitable
i, quan ja no s'aguanti per enlloc, feixista com a solució final contrària a la
catarsi que des d'aquí proposem.
Francesc Queralt
LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA: UNA PANTOMIMA
La
decisió de la Comissió Provincial d'Urbanisme, presidida pel Sr. Solans, de
denegar la proposta de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de requalificar de
sòl no urbanitzable a sòl residencial uns terrenys propietat d'IMSA ha estat, de
ben segur, un gerro d'aigua freda sobre els caps de la política urbanística de
l'Ajuntament. Aquesta decisió ha posat fre a una operació especulativa encoberta
pel propi Ajuntament, que podia haver constituït un escàndol de conseqüències
imprevisibles.
Però, qui són aquests caps? Per una banda tenim els capitosts
dels partits polítics, gent que de petits jugaven al Palé (versió antiga del
Monopoly), mostrant grans aptituds per l'urbanisme i que, de més grandets, van
quedar captivats pel progrés que representava el creixement desmesurat de la
ciutat. Per altra banda, tenim els caps tècnics de la tercera planta: tots uns
senyors arquitectes que saben bé amb qui es juguen els "quartos". Tot plegat una
simbiosi perfecta.
Els regidors i les regidores de l'Ajuntament no haurien
d'haver-se deixat entabanar per les decisions de la gent entesa (en el Monopoly)
o per la disciplina de vot del partit (a la orden mi capitán!). En aquesta
ocasió van votar a favor d'una requalificació tècnicament improcedent, i això
hauria de servir perquè reflexionessin sobre les estructures obsoletes del poder
polític actual.
El disseny d'una ciutat hauria de ser una qüestió oberta a
les persones que hi viuen, hauria d'haver-hi una participació real en aquestes
qüestions tan trascendents pel futur d'una ciutat. Els planejaments urbanístics
haurien de donar una visió global i integradora de tots els aspectes i problemes
que comporta una aglomeració humana i, sobretot, haurien d'evitar possibles
actuacions especulatives en el preu del sòl.
A Vilanova i la Geltrú tenim un
Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 1981 que s'hauria d'haver revisat fa sis
o set anys. Mentrestant, aquests caps responsables de la política urbanísitica
han estat i estan portant a terme una política de pedaços, que és l'antítesi de
qualsevol planejament urbà. Uns pedaços que només serveixen per a tapar els
forats d'una política urbanística que no té una visió global de
ciutat.
L'APMA va ser l'única entitat cívica que va participar en el procés
(tràmit?) d'informació pública d'aquesta requalificació, continuem dient que
aquestes sis hectàrees de sòl no urbanitzable s'han de preservar perquè formen
part d'Els Colls, una part dels quals encara són protegits pel propi Pla general
d'Ordenació Urbana justament pel seu gran valor natural i
paisatgístic.
L'Ajuntament, que va desestimar els suggeriments que vàrem fer,
hauria de replantejar-se un altre cop les nostres propostes.
A l'expedient
del procés de requalificació només hi ha uns arguments urbanístics que no es
poden agafar ni amb pinces, ja que no es parla de la conveniència de
requalificar un sector de la ciutat, sinò estrictament de la finca d'un sol
propietari: IMSA. A l'expedient no surt res, evidentment, de l'estudi de
viabilitat de l'empresa ni de les clares amenaces, per part de l'amo, de tancar
en el cas que l'alcalde no cedís als seus interessos.
Però alguns dirigents
polítics de dretesquerres (tot junt) s'entesten a afirmar que la decisió ja
estava pactada amb el Director General d'Urbanisme (que faria la vista grossa).
Aleshores, els que hem participat com a ciutadania en el procés democràtic de la
informació pública i que estem disposats a acceptar la decisió fruit del debat,
la reflexió i el diàleg ens adonem que la participació només ha estat una
pantomima propiciada per mals actors.
Jaume Marsé i
Ferrer
EL CONSELL DE MEDI AMBIENT: UN
TRÀMIT?
A la gent de l'APMA sovint ens han dit que som uns
fonamentalistes, que volem intervenir en política, que anem contracorrent... I
un dels llocs on més hem hagut de sentir aquestes afirmacions és en el Consell
Municipal de Medi Ambient de Vilanova. Us ho podeu creure?
Entenem que el
Consell de Medi Ambient, i així ho diuen els seus estatuts, és una eina per
mitjà de la qual els diferents àmbits socials de la vila poden obtenir
informació, expressar el seu punt de vista, presentar propostes,
al.legacions...i participar d'alguna manera en la gestió del medi del nostre
municipi.
Res més lluny de la realitat. És ben manifest que el Consell de
Medi Ambient encalla o aparca els temes, no es mou gens per tirar endavant les
propostes aprovades, no facilita l'accés a la informació...
També és molt
suggerent l'absència habitual per abandonament, en les reunions del Consell,
dels representants de diversos partits polítics i entitats. Probablement deguda
a la inoperativitat del Consell.
A més a més, és normal que la mitjana de
formació i sensibilitat mediambientals dels components d'aquest consell sigui
tant baixa, com és el cas? És normal que el regidor de via pública i medi
ambient faci una contribució tan gran a aquesta davallada?
Tenim la sensació
que el Consell és un simple tràmit que han de fer periòdicament els
representants de l'Ajuntament. Si poguèssim comptar els esbufecs que deuen fer
cada vegada que han d'entrar a la sala on es reuneix el Consell...
Així
doncs, cansats d'esmerçar esforços en un Consell tan inoperant ens preguntem:
això què és? El Consell de Medi Ambient o el tràmit del Medi
Ambient?
APMA Vilanova i la Geltrú
AMB
LA SOLIDARITAT HÍDRICA HO SOLUCIONAREM TOT
La comarca del
Garraf és, sens dubte, una gran consumidora d'aigua envasada. Som els clients
més fidels de les empreses envasadores d'aigua mineral. D'altra banda, les
nostres grans col.laboradors domèstics: les rentadores, els escalfadors...
passen un autèntic calvari i tenen una vida més curta del que és habitual.
El
cas és que l'aigua que surt per les nostres aixetes no és bona ni per a regar
les plantes. Amb la senzilla acció de rentar-se les dents, els forasters que ens
visiten deuen al.lucinar. Possiblement deuen pensar que agafem l'aigua
directament del mar.
Què ha passat? Doncs que els aqüífers que subministren
els nostres municipis estan tan sobreexplotats que l'aigua marina ha avançat
costa endins, ocupant terreny a l'aigua dolça. I per no parlar dels contaminants
industrials, agrícoles i domèstics que contínuament aportem al medi, una bona
part dels quals tard o d'hora entra en contacte amb els aqüífers
subterranis.
La solució màgica!. Recorrem a la solidaritat hídrica. És a dir,
si la nostra comarca no té prou aigua, fem canalitzacions i portem-la d'altres
indrets del país on hi hagi excedents d'aigua disponibles.
Dit i fet. En
aquests moments les obres de canalització del transvasament d'Abrera, per portar
aigua del Llobregat cap a les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf es troben
ja en un estat força avançat.
Oh però!. I les mesures preventives?
Per
recuperar els nostres aqüífers: No podríem sensibilitzar i informar a la
població per disminuir el consum d'aigua? I si milloréssim el rendiment de la
xarxa? No podríem posar comptadors a totes les cases? Farem desaparèixer els
dipòsits que encara tenen sobreïxidor? Aprofitarem més l'aigua del pantà de
Foix? Què tal si reutilitzéssim l'aigua de les depuradores municipals? No seria
normal pensar que els camps de golf no són ni adequats ni convenients per a la
nostra comarca? Els nostres municipis no podrien deixar de créixer i començar a
desenvolupar-se?
bé... les mesures preventives ja vindran...
Helga
Rovira
JORNADES NATURALISTES I
ECOLOGISTES
Els dies 13, 14 i 15 de desembre van celebrar-se
al Prat de Llobregat les tretzenes trobades naturalistes i ecologistes de
Catalunya. No hi podíem faltar!, vam col.laborar activament amb el conjunt de
les activitats desenvolupades, aportant-hi, a més, dues ponències referents a
campanyes que ens han ocupat i ens ocupen, la campanya Salvem els Colls i la duta a
terme els anys 93 i 94 per aturar la destrucció de Posidònia Oceànica causada
per l'extracció de sorra a gran escala davant les costes de Sitges.
Seria
inacabable abordar en aquest petit espai ni tan sols un breu resum del que han
estat aquestes trobades, volem, per això, limitar-nos a destacar les reflexions
més importants sorgides dels debats.
El moviment ecologista ha aconseguit
acabar amb l'hegemonia inqüestionada del model industrialista. A partir de la
cimera de Rio s'ha encetat la nova era de la "retòrica sostenible", hem començat
una etapa d'esquizofrènia galopant. Tothom reconeix que cal fer alguna cosa pel
medi ambient, els medis de comunicació en van plens, les declaracions i
compromisos governamentals sobre el paper s'allargassen per les lleixes de les
estanteries (posant a prova la seva "sostenibilitat").
A la vegada, però,
tots els informes solvents ens diuen que les coses van malament. Millor dit, van
a pitjor. L'actitud d'empreses i governs, ha començat a canviar. El primer
símptoma és justament el que Greenpeace
n'ha dit l'estratègia del "rentat d'imatge" seguit d'uns tímids inicis molt poc
consistents cap a solucions més autèntiques barrejat amb maquillatges verds i
ofertes de diàleg i col.laboració amb el moviment ecologista.
Res d'això es
produiria si, certament, les empreses i els governs no tinguessin problemes
grossos. Des de l'infart circulatori provocat per l'automòbil fins a l'infart de
les deixalles, des de la crisi nuclear a l'efecte hivernacle, l'aprimament de la
capa d'ozó, la destrucció de la biodiversitat o la desertització, en cada una de
les seves manifestacions concretes la crisi ecològica global esdevé, per a ells,
una crisi de legitimació.
Totes les enquestes són contundents a l'hora
d'afirmar que la gent no es fia ni un pèl de les empreses i els governs en temes
de medi ambient, i en canvi atorguen més credibilitat als grups ecologistes on
hi treballen persones de forma totalment altruista.
Cal confrontar la cultura
tecnocràtica de les empreses i les administracions amb la democràcia
participativa que necessitem per desenvolupar autèntiques solucions a la crisi
ambiental. L'estratègia del rentat d'imatge necessita dividir el moviment entre
uns ecologistes "raonables", que acceptin tractes inacceptables a canvi del seu
reconeixement com a interlocutors privilegiats, mentre la resta serà titllat de
"fonamentalista" i radical.
Hem de valorar més que mai la unitat d'acció de
tot el moviment al voltant de propostes alternatives comunes.
En aquest
sentit hem començat a caminar a partir d'aquestes trobades impulsant com a
primers elements de coordinació la xarxa Telemàtica i la revista Ecoilla, que és
ja una realitat que va fer la presentació, justament, en el marc d'aquestes
trobades i que necessita el suport de tots per assegurar la seva
consolidació.
Joan Carles Ximenes
SOML'APMA DE
SITGES
Arran d'una tertúlia sobre el nostre litoral, un
grup de persones de Sitges sensibilitzades per temes ecològics i mediambientals,
ens vàrem reunir en un café de Sitges per escoltar i debatre sobre aquest tema.
En acabar la tertúlia vàrem decidir que tot plegat no podia quedar només en
paraules i calia passar a l'acció. La gent de l'APMA ens van oferir tot el seu
suport, així que de cop ens vam trobar davant del grup ecologista de Sitges,
l'APMA de Sitges, que vàrem presentar per obrir a tothom les portes el dia
Internacional del Medi Ambient del 1996.
Pensem que el fet d'haver nascut
sota el paraigües de l'APMA de Vilanova és força interessant ja que per una
banda evita la feina prou fatigosa de la legalització de l'entitat amb tota la
paperassa i pèrdua de temps que això comporta; per l'altra creiem que és molt
positiu que, alhora que un altre poble, en aquest cas Sitges, es dota d'un grup
ecologista i això sempre està bé, dóna a l'APMA un caire comarcal ja que molts
problemes que afecten el medi ambient, sovint afecten la totalitat de la nostra
comarca.
Des de l'APMA de Sitges pensem treballar, conjuntament amb la gent
de Vilanova per tots aquells temes que vagin en defensa del medi ambient com la
lluita pel tancament de l'Abocador de la Vall de Joan, la preservació de l'àrea
litoral entre Sitges i Vilanova coneguda per Les Coves - Els Colls, la
conscienciació de la població respecte a actituds més ecològiques, etc... Entre
tots farem sentir La Veu del Mussol a la nostra comarca!
APMA de
Sitges
SALVEM LA PINEDA DE
VALLBONA
La relació natural entre la terra i el mar
caracteritzen el litoral com un sistema complex, dinàmic i extremadament fràgil.
El litoral del Garraf és ben singular però també vulnerable, i com qualsevol
altre tram del litoral, precisa d'un planejament integral.
L'urbanització és
el factor de desequilibri més rellevant que pateix aquesta zona, i és
conseqüència d'una explotació sense control real, fruit d'una política clarament
insostenible i fora de lloc dins les tendències actuals, seguint els programes
que marca la Unió Europea (1).
Dins d'aquest context la Pineda de Vallbona,
situada prop de la urbanització Rat-Penat és una de les poques pinedes existents
al litoral del Garraf, tot i així està a punt de desaparèixer degut a la
urbanització desmesurada de vivendes aprovada per l'Ajuntament de Sitges i la
Conselleria d'Urbanisme.
La pineda de Vallbona conserva un elevat interés
ecològic i paisatgístic que ha estat reconegut pel mateix Ajuntament de
Sitges.
- S'hi poden trobar més de 113 vertebrats (entre els quals hi ha
mussols, esquirols, rat-penats, amfibis,...) molts dels quals hi trobaren
acollida després dels importants incendis al Parc Natural del Garraf.
- Hi ha
una comunitat vegetal molt interessant i poc antropitzada. Destaca la presència
de margalló.
- La pineda es troba just fora dels límits del Parc, a la zona
anomenada pre-parc, i representa un potencial important de dispersió de llavors
cap a les àrees del parc que té al voltant, totes elles castigades pels
incendis.
Volem remarcar que, a més, la pineda té un interés social i de
qualitat de vida, per a tota la comunitat de veïns, turistes i visitants de la
urbanització Rat-Penat. I durant tot l'any la pineda és, de fet, l'únic lloc per
on els veïns poden passejar per un medi bonic i tranquil.
L'alcalde de Sitges
es mostra d'acord amb tot l'exposat i reconeix que l'any 1989 es dugué a terme
una "incoherència urbanística i una mala política" quan en el Pla General
Municipal es classificà la pineda cm a zona urbanitzable. El reconeixement
d'aquest error de fa set anys per una de les parts polítiques responsables és un
motiu més per exigir que es trobi una situació per salvaguardar la pineda,
considerant un crim tallar un sol dels seus pins.
(1) El programa
comunitari de política i actuació en matèria de medi ambient incorpora les zones
costaneres com un aspecte d'especial gravetat i afegeix que "aquests temes no
han de tractar-se com a problema sinó com a símptoma d'una mala gestió i de
l'existència d'abusos".
Grup de joves de Rat-Penat.
LA RECOMANACIÓ
Títol: EL MEDI AMBIENT VIST PEL
SUD
Editorial: Beta Editorial (Col.lecció debats mediambientals)
Autors:
Víctor Toledo, Vandana Shiva, Tewolde Berhan
Un llibre al voltant de la
crisi ecològica com a crisi de civilització.
Sota les diferències dels
sistemes socials rauen un conjunt de similituds, una mena de model suprem que
totes les nacions del Sud es veuen forçades a imitar, a través d'una infinitat
de mecanismes que responen a la inèrcia global imposada per Occident. I és en
aquesta matriu civilitzadora on han de buscar-se les causes del conjunt de
factors que avui amenacen la supervivència de l'espècie.
La resolució de la
crisi del planeta ha de considerar, com a mínim, els següents trets estructurals
de les societats contemporànies: el caràcter homogeneïtzant, la tendència a la
centralització del poder i de les decisions, l'obsessió especialitzadora, el
caràcter depredador i ineficient dels sistemesproductius, i la desigualtat en
l'accés als recursos del planeta.
BREUS
- l'APMA i l'EUPVG vàrem fer una
repoblació forestal
En el marc d'ECOCULTURA '97, que s'està
preparant pel proper mes d'abril, el passat 22 de desembre l'APMA i l'Associació
de Medi Ambient de l'Escola Universitària politècnica de Vilanova i la Geltrú
vàrem realitzar conjuntament una repoblació forestal al Parc Natural del Garraf.
A l'acte hi vingueren unes 40 persones i es van plantar més de cinc-centes
alzines. El mes d'abril es farà un seguiment de l'evolució dels arbres
plantats.
- conveni entre l'APMA i
l'Ajuntament
Un any més (i ja són sis) l'Ajuntament no ha
concedit subvenció a l'APMA. No obstant aquest any hem signat un conveni amb el
consistori per a fer educació ambiental a les escoles al voltant del tema de
l'aigua.
- campanya de Nadal
Coincidint amb
l'esquizofrènia nadalenca des de l'APMA es va llançar una campanya de
sensibilització al voltant de quatre temes apropiats per les dates: la
comercialització d'abrics de pell, l'ús decoratiu dels avets, el consum exagerat
que es tradueix en una gran generació de residus i la utilització de molsa en
els pessebres.
- ja som a Internet
Gràcies a la
gentilesa de l'empresa Vilanova Virtual, l'APMA ja és a Internet. La nostra
pàgina web és a http://www.vvirtual.es/apma i la nostra adreça de correu
electrònic és mussol@vvirtual.es
- NO al Programa Metropolità de
Gestió de Residus Municipals
L'APMA participa de forma activa a
la Plataforma Cívica per la
Reducció de Residus. Actualment aquest conjunt de més de seixanta
associacions veïnals, ecologistes, de consumidors,... s'oposa de forma frontal a
l'aprovació del PMGRM: un programa que no preveu el tancament de l'abocador del
Garraf, ni la incineradora de Sant Adrià del Besós; però si que pretén construir
una gran incineradora a la Zona Franca de Barcelona.
EL MONIATO
- Moniato doble a Martí
Virgili, regidor de Via Pública i Medi Ambient a Vilanova i la
Geltrú.
Durant una sessió del Consell Municipal de Medi Ambient un membre de
l'APMA va proposar que s'apliquessin mesures d'estalvi i reutilització d'aigua a
la ciutat. La seva resposta fou:
- Molt bona idea, ja li ho diré al Cap del
Servei Municipal d'Aigües.
A continuació també es varen proposar mesures
d'estalvi i eficiència energètica, i novament la resposta fou molt més que
interessant.
- Però, tú què vols? Que afluixi la bombeta i apagui l'estufa, o
què?
Torna a l'índex de
revistes