LA VEU DEL MUSSOL nº7
Hivern 1996
TORNA
L'ACTIVITAT
Encara que amb inconstància, ens complau molt
seguir mantenint aquesta relació 'literària' amb tots i totes vosaltres, ja que
ens permet continuar informant, divulgant i denunciant tot allò que creiem més
interessant.
Amb aquest nou butlletí encetem una nova etapa a l'APMA, amb la
que pretenem (confiem en el vostre ajut) deixar en l'oblit més prudent l'agonia
depresiva dels darrers mesos, originada pel brou de cultiu d'adversitats
incuvades d'antany, com la sempiterna escassa participació dels socis i les
sòcies i la desbordant pluja de desgavells ecològics a la vila i comarca, que
amb una dinàmica suicida s'han anat assumint.
Aquesta dinàmica ha donat bons
resultats al temps que hem sofert un injust desgast personal i intern, del qual
ja estem més que recuperats. A tot plegat cal sumar-hi la feble economia de
l'APMA sotmesa entre altres mals a l'ofeg sistemàtic a que ens ha sotmés
l'administració, pel que fa a subvencions, en els darrers cinc anys.
Així
doncs, per la forta pressió ecològica existent a la comarca, l'APMA torna amb
força a l'activitat. La prova n'és aquest nou exemplar de la VEU DEL
MUSSOL.
APMA
CONSELL DE MEDI
AMBIENT
Lluny encara de possibilitar una participació
efectiva
La nostra associació ha estat i està convençuda de la
necessitat d'articular mecanismes de participació ciutadana que facin possible
la implicació dels ciutadans i associacions en la gestió local, però per assolir
aquest desig democràtic cal necessàriament una voluntat política en aquest
sentit dels gestors municipals.
Des de l'any 91, i també abans en forma de
propostes adreçades al govern municipal, hem participat activament en els canals
previstos, primer a la Comissió de Medi Ambient, posteriorment, i donats els
escassos resultats, vam demanar la creació d'un Consell de Medi Ambient per
dotar aquest ens mediambiental amb una figura reglamentada a l'Ajuntament de
Vilanova i la Geltrú.
L'experiència viscuda des del 93 fins avui tampoc és
massa encoratjadora. Un anàlisi objectiu de la contribució que el Consell ha fet
a la millora ambiental ens fa dubtar i fins i tot qüestionar la continuïtat i la
despesa de temps i esforços abocats. La dificultat en l'accés a la informació,
la manca de capacitat de decisió, la indiferència en els suggeriments, l'escàs
seguiment dels acords i la manca d'operativitat fan els temes inacabables.
Algunes de les actuacions aconseguides com la implantació d'un carril bici, tot
i lluny de ser operatiu, són més fruit de les campanyes a favor i sobretot la
repercussió a TV3 que no pas un acte de convenciment. En qualsevol cas no
refusarem esforços en la defensa de la democràcia
participativa.
ON VAN LES NOSTRES
DEIXALLES?
Amb l'objectiu de donar una solució viable i
posar criteris ecològics a la gestió dels residus municipals generats a l'Alt
Penedès i el Garraf, el projecte mancomunat Residu Mínim tira endavant a les
nostres comarques. Tanmateix, la implicació d'alguns municipis en aquest
projecte és molt feble i això en dificulta el bon desenvolupament.
Alguns
dels municipis més poblats d'ambdues comarques (Vilanova, Vilafranca, Monjos i
Sant Sadurní) ja s'han endinsat en la segona fase del projecte, tot obrint al
públic llurs deixalleries. Amb tot, cal fer notar, especialment, la manca de
deixalleries, a hores d'ara, a Sitges i Ribes, que formen part de la llista de
21 que encara s'han d'instal.lar per cobrir, amb el servei de deixalleria, tot
el territori.
Les infraestructures de tractament de la matèria orgànica, les
plantes de compostatge (el projecte Residu Mínim en preveu dues per a l'Alt
Penedès i una per al Garraf) ja disposen d'estudis d'ubicació. Però per procedir
a la demanda de subvenció al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de
Catalunya, desenvolupar el corresponent projecte i la posterior construcció de
les instal.lacions, cal que els ajuntaments desbloquegin el tema de cercar les
ubicacions definitives.
Inherent al projecte Residu Mínim, s'està realitzant,
a les nostres comarques, un programa d'educació ambiental. Actualment la
Mancomunitat del Penedès i Garraf gaudeix d'una subvenció europea (el programa
Life) que finançarà l'educació ambiental fins l'any 98 i permetrà desenvolupar,
en l'àmbit intercomarcal, un programa de reducció de residus (industrials i
municipals) lligat a la gestió municipal. Una implicació ferma de tots els
àmbits (administració-indústria i comerç-ciutadans/es) en prendre mesures per
reduir els nostres residus resulta imprescindible per un projecte social com és
Residu Mínim, que tindrà sempre una assignatura pendent mentre la resposta a la
pregunta: "com van les nostres deixalles?" sigui: "van augmentant,
augmentant...".
Helga Rovira
LA MIOPIA
DELS PLANIFICADORS AMENAÇA ELS ESPAIS NATURALS
Els nostres
espais naturals han estat malmesos per l'exigència de les ciutats tal i com
actualment estan concebudes. Els espais buits que abans separaven àrees urbanes
s'omplen de noves construccions, els residus generats per la ciutat contaminen
el sòl i les aigües subterrànies, els fums de les fàbriques i dels vehicles
enverinen l'aire i els boscos propers.
L'urbanització intensiva prevista al
nostre territori, el que anomenen contínuum urbà, fruit de la descongestió de
l'àrea metropolitana prevista en el Pla General Territorial de Catalunya i amb
la que, malauradament, sintonitzen els criteris, objectius i solucions de la
revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú ja aprovats,
enfortirà la tendència a la destrucció d'aquests espais naturals. El creixement
continuat ens portarà a una crisis cada cop més profunda.
La cultura del
darrer període industrial ens ha encegat davant la realitat de la nostra
interdependència amb el sistema natural que suporta el conjunt urbà. Els sòls,
aigües, plantes i animals, clima, i altres característiques naturals de la
ubicació geogràfica, constitueixen l'àmbit bàsic de la consecució dels recursos
essencials d'aliments, aigua, energia i materials. Abans d'aquest període, la
realitat de viure en un lloc quedava reflectida en unes cultures adaptatives que
establien relacions de reprocitat amb els cicles i amb les condicions del lloc
on es vivia.
En la mesura que entenguem que els espais naturals són el centre
de les estratègies de desenvolupament sostenible que s'interrelacionen amb el
seu entorn i que beneficien les comunitats locals, segurament començarem a
defensar un model de ciutat que establirà una reciprocitat equilibrada amb
aquest espais naturals.
Joan Carles Ximenes
BREUS
- carril-bici?!?
És
un fet quotidià i sistemàtic des de fa un any veure cotxes aparcats
permanentment sobre el Carril-bici de la Rbla. de la Pau, impedint-ne els seu
ús. Hem demanat reiteradament a diferents òrgans del consistori es que faci
respectar el Carril-bici, però no s'ha escoltat cap de les nostres peticions. És
per aquest motiu que si l'Ajuntament no ofereix una solució inmediata iniciarem
actuacions jurídiques.
- cap a la pèrdua definitiva d'Els Colls i la consolidació
del 'continuum urbà'
Pot semblar un titular llunyà, però el que
és cert és que la massa boscosa que separa i uneix Vilanova-St. Pere de Ribes i
Sitges té els mesos comptats. Tothom ja coneix la voluntat del consistori ribetà
d'acabar amb la única part litoral del seu municipi, però en el darrer mes també
ha començat la urbanització de la zona pertanyent a Sitges. Amb aquest nou pas
la pèrdua definitiva d'un dels darrers grans espais litorals de la costa
catalana és irreversible. D'aquesta manera el 'continuum urbà' , glorificat per
tots els alts responsables de la política comarcal, podrà convertir-se en una
lamentable realitat propera.
És per aquest motiu que és necessària
l'articulació a Sitges d'un moviment de rebuig a aquesta actitud urbanitzadora i
sense sentit, que desfaci l'actual tendència que confon creixement i
desenvolupament.
- ecocultura 96
Amb l'objectiu
de seduir a un públic inquiet i divers, preocupat per la dinàmica actual entre
la terra i els seus habitants, s'organitzen les terceres jornades de Vida i
Ecologia a la UPC.
El programa preveu quatre conferències, quatre projeccions
i una possible exposició. Els temes centrals seran els incendis, l'agricultura
alternativa i les relacions nord-sud. Precedits, en la presentació per una
conferència col.loqui sobre la història del moviment ecologista.
La idea és
bàsicament divulgativa. I el repte, pretén, modestament, alimentar els estímuls
per crear debat.
- sortida amb bici
Els propers
dies 13 i 14 d'abril hi haurà a la comarca una trobada i sortida amb bicicletes,
organitzada conjuntament per l'APMA i l'ADENC. Probablement es farà una ruta pel
Foix. Ja us informarem.
Torna a l'índex de
revistes