LA VEU DEL MUSSOL nº5
Hivern 1994
VA DE
RESIDUS
CATALUNYA
Han passat 4 anys des d'aquell
famós Pla de Residus que va aixecar les comarques de la Conca de Barberà i l'Alt
Camp. Aquest Pla es presentava com una solució al tractament dels residus a
Catalunya i es caracteritzava per la incineració i els macroabocadors. La jugada
consistia en traslladar i centrar el problema en unes comarques poc poblades de
les que, en principi, no s'esperava cap oposició. Però finalment, després d'una
movilització total, el govern de la Generalitat va acabar retirant el Pla. A
continuació es creà una Conselleria de Medi Ambient, amb el principal objectiu
de resoldre el problema dels residus i la neteja dels rius. La persona clau
aquests anys ha estat el conseller Albert Vilalta, qui, fins ara, ha sigut força
respectat pels grups ecologistes. Però darrerament aquesta conselleria ha
presentat un projecte, emmascarat amb paraules com reciclatge i minimització,
que presenta masses similituds amb l'àntic Pla. En aquest cas, part dels residus
industrials perillosos aniran a parar a la província de Tarragona i rebran el
pitjor dels tractaments: la incineració. Es projecta una planta pressupostada en
12.000 mil.lions i amb capacitat per 30.000 tones/any de residus
perillosos.
PENEDÈS-GARRAF
L'aposta per la Recollida Selectiva
encara està sota mínims. Actualment més d un 60% de les deixalles dels 30
municipis de la Mancomunitat Penedès-Garraf van a parar a l'abocador il.legal
situat al costat de la planta de compostatge de Vilafranca.L'últim any, in
extremis, apurant l'abocador, s'ha fet una forta inversió per engrandir-lo. És
una irresponsabilitat que els municipis de la Mancomunitat no preveguin el que
esdevindrà un greu problema ambiental. S'està perdent un temps
preciòs.
VILANOVA I LA GELTRÚ
És un dels 30 municipis usuaris de
l'abocador de Vilafranca. El nostre Ajuntament està abusant del concepte
"Recollida Selectiva Integral", però com a municipi més important de la
Mancomunitat hauria de ser el primer a assumir els canvis més trascendents i a
fer els passos decisius. Haurien de tenir clar que per començar un pla de
Recollida Integral (recuperació del 80% dels residus domèstics), no cal
esperar-se a les pròximes el.leccions.
SITGES
Per la seva
importància dins de la comarca, deixa molt que desitjar alhora de tractar els
residus. Per una banda es produeixen abocaments de residus urbans en un abocador
situat a l'entrada del Parc Natural, i per una altra, l'àrea de medi ambient veu
com utòpic el projecte presentat pel CEPA.
Estem immersos en polítiques
aparador, que ens parlen de recollida sel.lectiva, però alhora de resoldre els
problemes ens surten afers com: el sospitòs incendi de PROYOSAL, l'abocament de
matèria orgànica a l abocador de la pedrera del ROCA, l'abocador il.legal de la
planta de Compostage, les macroincineradores al Port de Barcelona i Tarragona, i
altres desgràcies.
A.P.M.A.
RECURS A
EUROPA PER ATURAR LA DESTROSSA ECOLÒGICA DE L' "A-16"
El
Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha fet pública la Declaració
d'Impacte Ambiental (DIA) publicada al DOGC de 3 de desembre, i avalua com a
"moderat" l'impacte ambiental previsible en l'execució de l'avanprojecte de
l'autopista "A-16" tram Sitges - El Vendrell.
Aquest avanprojecte, amb un
pressupost de més de 35 mil milions, va ser rebutjat, com recordareu, per amplis
sectors de la població de la comarca del Garraf en el tràmit d'exposició pública
transcorregut en els primers mesos del passat any, i també com així ho demostren
les més de 6000 al.legacions enviades per persones de Cubelles, Vilanova i la
Geltrú, i Ribes a la Direcció General de Carreteres. Però la Generalitat sembla
obstinada en mantenir-ho en les mateixes condicions exposades.
En aquesta
situació del procés, l'APMA ha decidit interposar un recurs a la Comissió de
Peticions de la Comunitat Europea, entenent que la DIA mencionada, vulnera la
directriu comunitària 85/337, que estipula el procediment de tràmit d'avaluació
ambiental, al entrar en flagrants contradiccions i errors, i per tant reiterem
la conveniència de retirar el projecte.
Els precedents de
l'avantprojecte
Hi ha una desconnexió entre aquest avanprojecte i el que
s'havia previst al Pla de Carreteres on es reconeix que el volum de trànsit
previsible podria absorbir-lo l'actual Autopista "A-7" més la carretera "N-340"
desdoblada i la "C-246" un cop condicionada tal com preveu el Pla.
També hi
ha errors en el estudi de trànsit al basar-se en dades de creixement poblacional
previsible segons un estudi del 1985, i que en realitat han estat molt per sota
de les xifres a la baixa asenyalades en l'esmentat estudi.
L'interés
d'aquesta autopista
L'Autopista projectada discurreix, per la totalitat
del seu traçat, com una duplicació inexplicable d'altres infraestructures
existents.
La comarca del Garraf avui no està mal comunicada, l'arranjament
de la carretera de Vilafranca i el consegüent enllaç amb l'autopista
Barcelona-Tarragona, i els Túnels del Garraf pel que fa a les comunicacions amb
Barcelona han trencat l'aïllament.
Altrament en l'apartat d'efectes econòmics
i socials de l'avanprojecte es parla de les destacables bones connexions amb el
Baix Penedès, per tant no hi ha cap interès que justifiqui la construcció
d'aquest segon tram d'autopista.
L'impacte ambiental
La
construcció d'aquesta autopista, incorporaria una nova barrera del territori,
destruiria bosc, expropiaria terres agrícoles de gran qualitat, i afectaria
absolutament al paisatge natural secular de la comarca, com a ilustració en
dades cal dir que en el 41,5 % del traçat els terraplens o desmonts superen els
5 metres d'alçada, el 22 % té perfils amb més de 10 metres d'alçada, arribant
inclús a més de 25 metres d'alçada en alguns punts. Per aixó es del tot
sorprenent la qualificació final del projecte en quant al seu d'impacte
ambiental com a moderat.
La consideració de les alternatives contemplades
al pas per la comarca del Garraf
No es certa l'afirmació de l'apartat a)
de la DIA on es diu que l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) considera tres
alternatives al pas pel terme municipal de Vilanova i la Geltrú, per això
demanem que es faci EIA de totes les alternatives recollides en l'avantprojecte.
Tampoc creiem que hagin estat valorades i tingudes en compte les al.legacions
formulades, 6.438 individuals, 7 d'associacions cíviques, 4 de formacions
polítiques, 2 d'Ajuntaments, i 1 del Consell Comarcal del
Garraf.
Alternativa adoptada al pas pel Garraf
Hi ha una flagrant
contradicció entre l'EIA comparatiu, acceptat en aquesta DIA en l'apartat 1) de
la mateixa, i la pròpia DIA. En l'apartat EFECTES ECONÒMICS I SOCIALS de l'EIA
comparatiu de l'alternativa Vilanova-centre respecte a l'alternativa base diu:
"En relació a l'estructuració del territori es considera que és més positiva la
Solució Vilanova-Centre, ja que a més a més d'aprofitar una realitat existent es
dibuixa sobre uns terrenys amb majoritària vocació industrial. La Solució Base
suposaria una desestructuració d'una àrea amb vocació residencial de qualitat
agrícola.", i en canvi en la DIA diu: "La alternativa base presenta una
desestructuració territorial menor", per tant no pot acceptar-se des de cap punt
de vista aquest argument absolutament contradictori com a base per escollir
l'alternativa Base.
Recordar, a més que l'esmentat EIA comparatiu d'impacte
ambiental considera l'opció escollida com la més impactant, en un alt grau i en
totes les consideracions estudiades, respecte a les altres dues alternatives
contemplades.
Els pressupostos de les mesures correctores
No es
cert tampoc l'apartat e) de la DIA, on es diu que es presenta un pressupost
estimatiu de les mesures correctores previstes per a la protecció i la
preservació del medi, doncs com ja va ser denunciat en moltes de les
al.legacions gran part de les mesures correctores que l'avantprojecte considera
absolutament necessàries no apareixen al pressupost.
La nostra
alternativa proposada al projecte
Com a continuació dels túnels del
Garraf proposem una carretera desdoblada sense peatge, que aprofiti el traçat
existent "la variant", incorporant les mesures correctores que calguin de soroll
i impactes mediambientals, així com millorar la resta de comunicacions de la
comarca. Proposem també campanyes de potenciació del transport públic en lloc
del privat, així com millorar-lo, per minvar els greus efectes mediambientals
que el transport individual provoca.
A.P.M.A.
EL 0,7%
L'any 1968, la Conferència de les Nacions
Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD) fixà en un 0,7% del
Producte Interior Brut (PIB) la transferència aconsellable de diners que els
països industrialitzats haurien d'aportar com a ajuda oficial pel
desenvolupament dels països empobrits. L'any 1992, la pròpia Conferència de Rio
insistí en el mateix percentatge del 0,7%.
A l'Estat espanyol, aquests Fons
d'Ajuda al desenvolupament, encara minsos, són dedicats en gran part a Xina, amb
l'expectativa d'obtenir un gran mercat, a facilitar el rearmament del Marroc, o
a Angola, preparant el terreny a futurs interessos en els jaciments o en els
bancs pesquers.
La responsabilitat de les institucions públiques, pel que fa
a les ajudes pel desenvolupament, no s'ha de limitar als estats. També la
Generalitat i els Ajuntaments catalans han de contribuir en l'ajut als països
empobrits.
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú hauria de contribuir amb el
0,7% del seu pressupost (ja que seria molt difícil fer un càlcul del PIB). La
destinació de la nostra donació municipal estaria molt més d'acord amb el que
representa la solidaritat sense esperar res a canvi. Les ajudes serien decidides
per la ciutadania i destinades a nacions sense estat, municipis agermanats,
minories ètniques, entitats amb actuacions regionals...
Actualment, any 1993,
l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú dedica 2 milions de pessetes a l'ajuda pel
Tercer Món, l'any 1992 hi va dedicar 1 milió. Encara que s'hagi doblat
l'aportació encara és lluny del 0,7%. El Consell Comarcal del Garraf hi dedica
el 0,1% dels seu pressupost. En el cas que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
hi dediqués aquest 0,1% del pressupost, això equivaldria a una aportació de
3.100.000 ptes.
Pel que fa a la Generalitat, de moment no ha complert les
promeses, fetes l'any 1992, d'anar incrementant la quota paulatinament i ha
baixat la partida del pressupost del 93, que era de 350 milions, a 280.
Volem
una opció ferma i valenta per part del nostre ajuntament, demanem que es dediqui
el 0,7% del pressupost d'ajuda a la cooperació amb els països empobrits,
ara.
A.P.M.A.
L'ALGA DELS VIDRIERS
(Posidonia oceanica)
L'alga dels vidriers, anomenada també
gallot (Posidonia oceanica) és molt abundant a les nostres costes. Viu arrelada
a la sorra, formant extenses praderies submarines, de vegades a fondàries entre
20 i 25 metres, però sempre a prop de la costa. La praderia existent davant la
costa de la nostra comarca és coneguda amb el nom de "el brut".
La posidònia
posseeix una tija rizomatosa rastrera, coberta per les fulles velles que ja han
desaparegut. Les pilotetes allargades, fibroses i brunes que apareixen a les
platges després de les tempestes corresponen a trocets d'aquests rizomes que les
ones han dut fora de l'aigua. Les fulles són acintades, d'uns 2 cm d'amplada.
Les flors són generalment hermafrodites. El fruit és més o menys carnós, de la
grandària i de la forma d'una oliva.
En alguns casos, els alguers (que és el
nom general amb què es coneixen a les nostres costes les denses praderies
submarines d'aquestes plantes) constitueixen un dels ecosistemes marins més
productius. Així, són la font directa d'aliment per a molts animals i
proporcionen refugi o indrets de cria a molts d'altres, ja que generen gran
quantitat d'oxigen i de matèria orgànica.
En aquest ecosistema crida
l'atenció l'escàs nombre d'animals que es nodreixen directament de la planta
dominant en estat fresc. Gairebé tots els animals s'alimenten dels epífits
(organismes que viuen a sobre de la planta sense alimentar-se d'ella), de les
restes de planta descomposats per l'acció bacteriana, o bé són
filtradors.
Les plantes de posidònia són capaces de créixer en immersió
completa i permanent. Resisteixen l'acció de les onades i la força dels
corrents, i, per tant, retenen els sediments, esmorteeixen la força de les
onades i protegeixen les platges.
Actualment aquestes praderies es troben en
un estat de greu degradació degut a molts factors, tots ells provocats per
l'Homo sapiens, com són la contaminació marina, la utilització de destructius
sistemes de pesca d'arrossegament, el desenvolupament incontrolat de la franja
litoral, l'extracció de sorra i la regeneració de platges.
Si tenim en compte
la lentíssima capacitat de regeneració de les praderies, haurien de posar-se en
acció una sèrie de mesures per protegir-les, dirigides a restringir la
urbanització costanera, la pesca d'arrossegament i l'abocament de residus
tòxics. I, sobretot, evitar que es realitzin extraccions de sorra com la que
s'ha portat a terme davant de les nostres costes.
Jaume Marsé
Ferrer
LA RECOMANACIÓ:
Títol: LA
MERDA A CATALUNYA
Editorial: Llibres de l'índex
Autors:
Miquel Borràs i Eusebi Perales
Escrit en un estil a mig camí entre la
sàtira política i la crònica periodística, ens relata un sèrie de fets lligats a
la problemàtica dels residus a Catalunya. Ens explica com es desenvolupà
l'aixecament de les comarques de l'Alt Camp i La Conca de Barberà en contra del
Pla de Residus de la Generalitat. Així com fets associats als incidents dels
abocadors de la Fontsanta i el Papiol.
És un llibre, que aportant dades, ens
descriu la situació dels residus industrials a Catalunya durant la dècada dels
80 i ens situa i mostra la forma com l'administració és, a vegades, capaç de
sol.lucionar certs problemes.
BREUS
- Carril-Bici
Les
discrepàncies entre Dinamització econòmica i Via pública i Medi Ambient han
portat a l'actual paralització del projecte de Carril-bici en el nostre poble.
El departament del sr. Ferrer ha complert el seu compromís d'elaborar el
projecte, però això no ha agradat al departament del sr. Linares, que ho ha
entés com una pèrdua de protagonisme, i no ha mostrat el més mínim
interés.
- Regeneració de les platges de
Sitges
En declaracions al Diari de Vilanova del dia 28-1
l'alcalde de Sitges afirma que d'aquí un mes l'Ajuntament veí rebrà un projecte
del MOPTMA per regenerar les seves platges. Discrepem; membres de l'A.P.M.A. ja
vam veure el projecte en qüestió a l'Ajuntament de Sitges fa més d'un mes i mig
(abans del final dels treballs d'extracció de sorra). Un projecte com aquest no
es fa en quatre dies (mes de 1000 fulles i plànols), per tant únicament pot
tractar-se d'una compensació pactada abans o durant el treball de les dragues.
És el preu del silenci de l'Ajuntament de Sitges. El nou projecte preveu
extreure més de 600.000 tones de sorra, també de Vallcarca. Hem de treballar des
d'ara perquè aquesta nova agressió no es produeixi.
-
Al.legacions a l'Autopista
El Conseller de Medi Ambient sr.
Albert Vilalta ens ha informat per escrit que no contestarà les al.legacions
fetes a l'Avantprojecte d'Autopista, ja que n'hi van arribar moltes. S'ha
d'entendre que tanta participació ciutadana molesta a
l'administració.
EL
MONIATO
4-12-93. Moniato a Armand Paco, regidor de Sitges,
per unes declaracions al Canal Blau:
'Això pot semblar rialler, però a veure
si us pensareu que els cargols de punxes s'esperen a que vingui la draga i els
xucli.'
Torna a l'índex de
revistes