LA VEU DEL MUSSOL nº4
Tardor 1993
AL PEU DEL
CANÓ...
En aquest quart butlletí, esperem que quedin
reflectides quines són les línies que segueix l'associació pel que fa a la
protecció del medi ambient a la nostra comarca.
Aquest any entrarem de ple en
el tema de la reforestació, continuant la feina dels darrers anys. Pel que fa al
tema de la Recollida Selectiva Integral de Deixalles estem a l'espectativa de
que els ajuntaments de la Mancomunitat Penedès-Garraf es decideixin d'una vegada
a tirar endavant el projecte que es presentava en l'estudi de viabilitat
encarregat al CEPA. L'ajuntament de
Vilanova s'ha pronunciat completament a favor d'aquest projecte i en aquest
sentit comença a prendre mesures. Esperem que aquest cop vagi de debò; no n'hi
ha prou amb simples campanyes puntuals, sinó que el projecte únicament és viable
amb un autèntic programa d'educació ambiental.
També estem a l'espera de
l'estudi d'impacte ambiental del projecte definitiu de l'autopista, per tal de
continuar amb la nostra oposició. Aquest final de setembre ha tingut lloc una
exposició de pintures realitzades per un soci de l'APMA, i que intenten
reflectir els paisatges que seran destruits per l'autopista.
En el tema de
l'extracció de sorra estem seguint la línia de col.laboració amb grups
ecologistes més potents, en aquest cas GREENPEACE. En un article us expliquem com
va anar l'acció de protesta que vàrem fer conjuntament davant les costes de
Vallcarca. En aquest sentit no descartem noves accions així com una possible
denúncia al ministeri per delicte ecològic.
El Carril Bici és un tema que no
ens cansarem de defensar i demanar, i de ben segur que és degut a la nostra
insistència que en l'actualitat ja se n'està dissenyant un. Finalment al cap de
dos anys de promeses, almenys s'està començant a estudiar. Ja us direm que
n'opinem del projecte quan sigui definitiu.
En aquest butlletí ens ha
semblat interesant fer-nos ressó de la massacre que es va cometre contra els
Ianomami, donat que és un tema lligat a problemàtiques mediambientals. La
informació que va arribar aquí va ser insignificant, l'article s'ha elaborat a
partir de la premsa brasilera.
Per acabar no podem de deixar de comentar un
afer que malintencionadament pretenia fer mal a l'associació. Alguns de
vosaltres debieu llegir una carta al director que molt gentilment i de forma
responsable el Diari de Vilanova va fer-nos el favor de publicar. Estava signada
per "Un ciutadà preocupat pel medi ambient". Ens sembla que la persona o grupet
de persones van quedar perfectament retratades; de medi ambient poca cosa, però
preocupades sí que ho semblaven.
Doncs bé, esquivant crítiques corrosives,
nosaltres intentarem seguir treballant, sempre des de l'òptica ecologista, en el
marcatge a tots aquells individus, empreses i administracions que agredeixin el
medi ambient.
A.P.M.A.
Agrupació per a la Protecció del Medi
Ambient
de Vilanova i la Geltrú
ACCIÓ:
REPOBLACIÓ FORESTAL AL GARRAF
Aquest any tenim la intenció
de fer dues sortides, de les que ja tindreu notícia, perquè necessitarem l'ajuda
de moltes persones: En la primera intentaríem agafar uns 7.000 glans i en la
següent els plantaríem en un lloc adient. Farem servir la nova tècnica de
repoblació amb micorrisses, en col.laboració amb la Universitat, de forma
bastant experimental (es tracta d'estimular el creixement dels glans amb fongs).
L'any passat 66 persones van venir a la sortida de repoblació a Can Grau
(Olivella) i unes 20 a la de recerca de glans a Viladellops.
Amb l'any
d'experiència que tenim tractarem d'introduir millores en el conjunt de la
repoblació: Posarem repel.lents per que els conills no es mengin els glans
plantats, millorarem el sistema de rec i organitzarem millor la distribució de
la gent sobre el terreny, etc....
Aquest cop intentarem que les activitats
estiguin subvencionades, ja que els recursos econòmics de l'APMA són
escassos.
A.P.M.A.
EL QUE ENCARA PODEM
SALVAR
L'ECLOSIÓ DE L'ECOLOGIA
Hem de reconèixer que
l'estat actual de molts sistemes de la naturalesa és força alarmant i fa dubtar
de si l'home ha perdut l'instint d'autoconservació i, si més no, de preservació
del seu medi. Però també es constata una presa de consciència d'aquesta amenaça
a la supervivència, la seguretat i el benestar de la comunitat
mundial.
Darrerament hi ha una eclosió de jornades, congressos, publicacions
i activitats ben diverses sobre el medi, l'ecologia, etc. Al carrer es xerra
sobre la capa d'ozó, sobre l'acumulació de CO2 (efecte hivernacle). La inquietud
per l'ambient ja no és només dels ecòlegs (científics) i dels ecologistes
(ideòlegs), sinó de l'home del carrer, dels diaris i de la TV. També ho és dels
grups de joves que endeguen accions de neteja de boscos, de reforestació, de
recollida selectiva, de conscienciació dels barris sobre aquestes qüestions tant
candents. Ho és de l'esquerra i de la dreta, de l'Orient i de l'Occident, dels
països del Nord (industrialitzats) i del Sud (en vies de desenvolupament o
subdesenvolupats).
AVALUACIÓ DELS RISCS.
No es pot negar la
gravetat de la capa filtrant dels raigs UV per la destrucció de l'ozó, ni el
risc d'increment de la temperatura del planeta per l'efecte hivernacle. Però,
cada any, 6 milions d'hectàrees de terra productiva es converteixen en desert. I
això sí que és la "terra" que es perd, per excessiva utilització de sòls
fràgils. Es un fenòmen lent, però d'avenç implacable, difícilment reversible.
Els boscos que es cremen són arbres que desapareixen, però també sòl que
s'erosiona, futura terra desèrtica.
Si només es parla d'utilitzar
racionalment "tots els electrodomèstics", poc farem. Cal entendre que hi ha
energies alternatives que s'han de seguir investigant i promocionant. Però,
sobretot, que la millor font d'energia és l'estalvi.
DECISIONS
INDIVIDUALS I INSTITUCIONALS.
Tenint en compte que les passivitats o els
escepticismes ens poden dur a un punt sense retorn pel que fa a algun dels
estralls esmentats, convé que els infants, ja des de l'escola, vagin aprenent
que les formes de vida i els sistemes naturals estan relacionats i són
interdependents.
L'home del carrer s'ha d'adonar que el tecnoconsumisme,
entre d'altres perjudicis, genera deixalles incontrolables i esgota els recursos
i les energies no renovables.
Les institucions han de fer les lleis que
impedeixin la contaminació. No n'hi ha prou amb solucions i controls al "final
del tub" (filtres, tractaments físics, químics o biològics) sinó que s'ha d'anar
cap a sistemes de producció neta, no generadora de residus. Tot i que de moment,
ni es poden abandonar les solucions "tradicionals", ni deixar de promoure el
reciclatge de les deixalles. És a dir, cal tendir a eliminar les solucions del
tipus "qui contamina paga" o "qui més paga més pot contaminar" i anar cap a la
prevenció.
Tecnologia i ecologia
Cal ser crítics respecte
l'aplicació de petites dosis de tecnologia per a solventar els problemes del
medi. Aquestes mesures solen crear-ne de nous. La ciència i la tècnica no ens
han d'embadalir, només governades per l'home i orientades cap a ell poden ser
eines que ens ajudin a frenar el deteriorament de la natura. Però l'important és
que ens haguem adonat dels perills i que estem disposats a prendre decisions
contundents, inminents a nivell educatiu, d'informació, col.laboració, justícia
i sol.lidaritat.
Lluís J. de Cisneros, Dr. Enginyer Industrial i membre
de l'A.P.M.A.
EL FENÒMEN DE LA GRANOTA
BULLIDA
Els humans i els batracis no som tant diferents. Ja
se sap, a vegades hi ha espècies diferents que tenen algun comportament social
similar. M'explicaré:
Si posem una granota dins d'una olla plena d'aigua i
llavors posem l'olla al foc, l'aigua anirà pujant de temperatura. Com és lògic
la granota se n'adonarà. Primer notarà l'aigua freda, després més calenta,
després es començarà a cremar,... i al final, sorprenentment, enlloc de saltar
de l'olla simplement hi restarà adonant-se que l'aigua crema cada cop més i més,
fins que hi morirà bullida.
Heus aquí la semblança. Fa anys que científics i
ecòlegs alerten dels desequilibris de la Terra produïts per uns sistemes
productius basats en economies extractives i per una societat consumista, són
desequilibris provocats per un creixement (no desenvolupament) que vol ser
il.limitat, però que ha esdevingut insostenible. Ara el forat de la capa d'ozó,
ara la destrucció de la selva amazònica, ara l'efecte hivernacle,... Tots
aquests problemes requereixen canvis globals, perquè la temperatura de l'olla
puja, i tots ens n'adonem. Però aquests canvis encara no han començat a
produir-se. O potser sí, i ja tornen a cantar els ocells i ja creixen flors sota
les autopistes.
IANOMAMI
Ara fa un any es va celebrar a Brasil
la Cimera de Rio. Trobada que va reunir més de 170 països, la més gran de tota
la història de la humanitat. Tot i que en els països rics la cimera es va
disfressar de medi ambient, la veritat és que el problema de rera fons era més
aviat econòmic. I en aquest aspecte hi havia dues postures clarament
confrontades: Alhora que els països rics s'erigien com preservadors dels
recursos naturals els països subdesenvolupats demanaven compensacions com a
contrapartides per no poder explotar aquests recursos. Des d'aquest punt de
vista es pot entendre com la problemàtica mediambiental va estretament lligada
als problemes de desenvolupament.
El model econòmic i social sobre el que
s'han basat alguns païssos per enriquir-se i assolir un estat del benestar més
que acceptable, es veu que no pot ser extés a la resta, per això els interessa
garantir una situació de desigualtat.
De la Cimera de Rio se'n poden treure
dues conclusions, una ens diu que el fet de que es fes una cimera d'aquesta
magnitud mai vista, evidencia la gravetat de la situació. I l'altra és que de
tot allò que es va xarrar no es farà pràcticament res.
Les conseqüències
d'aquesta manca de voluntat per part d'Occident per començar a tractar aquests
problemes es tradueix en una situació insostenible per bona part de la població
mundial (milers de morts de fam diàriament, creixement exponencial de la
població, deteriorament del medi ambient etc...).
En aquest article ens
agradaria fer-nos ressó d'un fet desastrós que va tenir lloc al mateix país que
va centrar l'atenció de molts. Fet que apareix com a mostra de que no avancem
decididament en cap direcció:
El passat 14 d'agost va tenir lloc a la regió
de RORAIMA al BRASIL una matança de 70 indis IANOMAMIS, per obra dels
Garimpeiros (buscadors d'or).
Un grup de 15 Garimpeiros que extreia or a
prop de la Maloca (Casa comunal dels indis) va convidar a 4 indis per fer
intercanvis. D'aquests 4 indis 2 van ser assassinats i els altres dos van
aconseguir escapar cap a la Maloca, on hi havia la resta de la tribu. Allà els
Garimpeiros van encerclar els Ianomami i començaren la matança, de la qual només
van poder escapar uns 10 indis, la resta van morir de forma brutal. Un primer
informe de la Policia Federal relata com els homes van ser abatuts a trets i les
dones i 35 nens morts a cops de Façao. Els cossos es van trobar alguns
mutil.lats i decapitats i d'altres cremats. També hi havia fetus tirats per
terra.
A continuació el poblat va ser cremat.
Aquesta matança tant sols és
la punta d'un iceberg. Al darrera tenim la destrucció d'un poble i d'una selva.
Els Ianomami són una de les 20 tribus que queden al Brasil (gràfic 1). I cap
d'elles escapa dels conflictes amb els Fazendeiros (Propietaris de finques),
Madedeiros, Garimpeiros i Mineradoras.
Després d'haver-hi viscut durant
milers d'anys el seu principal problema és que no són propietaris de la terra.
Sota la pressió dels moviments conservacionistes, ambientalistes i
ecologistes s'ha obligat al govern del Brasil a fer reserves pels indis en els
territoris que han viscut durant milers d'anys.
Per que ens fem una idea del
que volen dir aquestes reserves, cal saber que la matança ha tingut lloc en la
reserva dels Ianomamis. Vegeu el gràfic 2 i veureu que dins de la reserva hi ha
explotacions mineres i bases militars, que no serveixen precisament per garantir
la seguretat dels indis.
Les reserves són el resultat d'un joc de
pressions protagonitzat en un sentit pels moviments conservacionistes i indis i
en un altre pels propietaris interessats de les regions. Precisament aquesta
reserva dels Ianomami de 94.000 m^2 està apunt de ser objecte d'una petició de
supressió per part del govern de Roraima.
La filosofia actual de les reserves
és la d'establir àrees contínues de bosc entre les diferentes Maloques. Però els
opositors pretenen que siguin petites illes al voltant de les Maloques. Les
excuses són que temen la creació d'una nació Ianomami que pugui amenaçar la
seguretat del país.
Tot i davant la indefensió dels Ianomamis hi ha sectors
del Brasil com la OAB (Ordre dels Advocats do Brasil) que demanarà un procès
d'intervenció federal a Roraima. Segons ells les accions contra els Ianomamis
són recolzades pel govern local.
La FUNAI és una agència creada pel govern
Brasiler encarregada de dur a terme el projecte de posar en marxa les reserves.
Al Brasil queden per reconèixer 519 àrees i el plaç de constitució acaba el 5
d'octubre, segons la FUNAI aquest plaç no serà complert i dubta de si s'arribarà
a complir donat que no hi ha voluntat política i els recursos són escasos.
Al
1500 es calcula la població indígena al voltant dels 6 milions, després de 490
anys la població s'ha reduit fins a uns 250.000. Ja van ser els indis de
l'America del Nord els primers en desaparèixer com a pobles lliures i ser
exterminats en un procés quasi irreversible d'un país que havia de crèixer i
prosperar. Al Brasil hi ha pobles que encara conserven la seva indentitat,
patiran també aquests un procès irreversible?. Serem espectadors d'aquestes
pèrdues?.
Desde la creació de les reserves al 1991 s'ha incrementat molt
lleugerament la població indígena. D'això únicament en són responsables les
ONG's com SURVIVAL o GAIA FUNDATION que pressionant als governs de diversos
països van aconseguint petites coses, que ara per ara corren perill de
perdre's.
Juanjo Iraegui i Navarro
NO AL
TRANSVASSAMENT DE SORRA AL NOSTRE LITORAL
Ha començat ja
l'extracció de sorra del fons marí situat entre el Port de Vallcarca i el
d'Aiguadolç per part del Ministerio de Obras Públicas, Medio Ambiente y
Transportes (MOPMAT). Aquest Ministeri ha fet cas omís a les reiterades
denúncies que venen fent des del mes de maig els sectors pesquers vilanoví i
sitgetà juntament amb entitats ecologistes com l'APMA i Greenpeace. Aquest
projecte pretén regenerar artificialment les platges de Calafell, Coma-ruga i
Roda de Berà.
L'APMA presentà d'al·legacions en contra del projecte i també
demanà explicacions al Departament del Medi Ambient de la Generalitat de
Catalunya i a l'Ajuntament de Sitges. Aquestes demandes van fer que la
Generalitat de Catalunya redactés un segon informe amb una major
rigurositat.
Ens oposem totalment al transvassament de sorra. Creiem que
un projecte així hauria d'estar condicionat a un meticulós estudi d'impacte
ambiental i sotmés a una autèntica informació pública. Una extracció de 2,5
milions de metres cúbics de sorra provocarà l'erosió de les àrees circumdants i
el descalçament dels ja prou castigats herbeis de Possidonia oceanica,
d'importància cabdal per la conservació de l'ecosistema marí i de la pesca.
Aquests herbeis de Possidonia, també seran colgats a la zona on es dipositi la
sorra, ja que les platges regenerades perdran la seva sorra d'aquí 5 anys. El
perill d'aquest projecte es que s'engloba dins d'un irracional pla del MOPMAT
que preveu la regeneració del 25% de les platges d'Espanya, i a més pagat amb
fons europeus destinats a la preservació del medi ambient. Aquests projectes no
només destruiran la pesca a les zones directament afectades sinó que posaran en
perill la pesca de totes les altres espècies.
La Generalitat, en el seu
informe posava en evidència la no coincidència entre l'estudi de la biosfera
marina, presentat pel MOPMAT, i l'inventari de prats de Possidònia encarregat
per la Junta de Sanejament, recorda l'interès prioritari que recull la
legislació catalana i comunitària en la protecció dels herbeis de Possidònia, i
conclou que hauria de reubicar-se el punt d'extracció més important.
Per
altra part, l'Ajuntament de Sitges no s'oposa a l'extracció de sorra i demana
compensacions econòmiques. Lamentem, també, la nul·la implicació de l'Ajuntament
vilanoví, malgrat se li hagi demanat reiteradament, com si el que passés al
litoral marí no fos de la seva incumbència. Creiem que hi hauria d'haver més
fermesa amb l'oposició al transvassament de sorra, sense possibilitat de ser
comprada amb compensacions.
APMA
ACCIÓ
GREENPEACE-APMA
El passat diumenge dia 19 de setembre el nostre
col.lectiu participà, conjuntament amb GREENPEACE, en una acció per aturar
aquesta extracció indiscriminada de sorra del fons marí que efectua
ininterrompudament el vaixell VOLVOX IBERIA.
Els contactes s'iniciaren una
setmana abans, però es concretaren el dia anterior amb l'arribada, al port
d'Aiguadolç de Sitges, del vaixell més antic de GREENPEACE, el VEGA de
Vancouver, donació personal del seu fundador David McTaggart.
Després
d'observar la draga durant tot el dissabte, vàrem planejar l'acció.
El
diumenge a primera hora de la tarda dos companys de GREENPEACE i un de l'APMA a
bord d'una Zodiac aconseguírem encadenar-nos als ferros que sostenen els
conductes d'extracció, per tal de paralitzar el procés d'extracció. A
continuació vam desplegar una pancarta en la que podia llegir-se "STOP
DESTRUCCIÓ DEL MAR". El fet que el vaixell draga realitzés les operacions en
marxa, i l'estat de la mar, van impedir obtenir resultats millors. La notícia
aparegué l'endemà, a alguns diaris.
Tant la portaveu de GREENPEACE, Marion
Stoler, com la nostra entitat, no descartem futures accions per impedir aquesta
destrossa de greus conseqüències en l'ecosistema marí.
Jaume Marsé i
Ferrer i Joan Carles Ximenes
LA
RECOMANACIÓ
Títol: MAS ALLA DE LOS LÍMITES DEL CRECIMIENTO
(Beyond the limits)
Ed. El País/Aguilar, Madrid. 1992.
Autors:
Donella H.Meadows, Dennis L. Meadows, J¢rgen Randers.
El Club de Roma
escandalitzà el món fa vint anys amb un primer informe "Els límits del
creixement", elaborat sota la direcció del professor Dennis Meadows. Les
conclusions de l'informe foren taxatives, però, un cop superats els efectes de
la crisi del 73, els països industrialitzats continuaren amb l'economia del
malbaratament i el consumisme. Accentuant encara més les diferències entre Nord
i Sud.
Ara es publica aquesta obra que pretén indicar les decisions més
apropiades a prendre en favor d'un futur esperançat abans que sigui massa
tard.
"Dues coses no tenen límit: el nombre de generacions pel que hem de
sentir-nos responsables i la nostra capacitat d'inventiva." Amb aquestes
paraules el Premi Nobel d'Economia Jan Timbergen presenta l'obra, que ens
mostra, a través d'un model informàtic (World3), els futurs possibles fins al
2100. Uns futurs possibles que estem forjant pas a pas, amb les nostres
decisions i omissions.
BREUS
L'EXPOSICIÓ "PAISATGES PER A
L'ESCORXADOR"
Des del 18 al 7 d'octubre s'ha pogut veure al TOC
l'exposició "Paisatges per a l'escorxador", una col.lecció de 17 olis de Bernat
J. de Cisneros. Tots els quadres reflectien paratges de la comarca que destruirà
l'A-16 en cas de continuar per els nostres termes municipals tal i com està
previst. Aquesta exposició es troba englovada dintre de la campanya d'actes
anti- autopista.
PRESENTACIÓ A VILANOVA DEL PROJECTE DEL
CEPA
El passat dimarts 28 de setembre es presentà al Centre
Cívic de Sant Joan el projecte de recollida selectiva integral de deixalles
elaborat pel CEPA. L'acte consistí en
l'explicació dels fets que han conduit a la necessitat d'encarregar un projecte
com aquest, així com el model de separació, recollida i tractament que s'hauria
de portar endavant a la Mancomunitat Penedès-
Garraf.
L'AUTOPISTA: INTOXICACIÓ
INFORMATIVA
La Plataforma Penedès-Garraf NO A L'AUTOPISTA està
esperant l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) per part del Departament de Medi
Ambient de la Generalitat.
Així doncs, no és poca la nostra indignació quan
sentim el senyor Amat especular sobre els possibles traçats de l'autopista, tot
i abans de sortir l'EIA.
Estem en un país on els EIA (quan es fan),
malauradament, no tenen prou força com per decidir si una obra s'ha d'executar o
no, però sembla que aquesta vegada el Departament de Política Territorial vol
que no serveixi ni per decidir el traçat.
PLANIFICACIÓ
URBANISTICA: UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA
Aquesta vegada són
uns terrenys de sòl No Urbanitzable, propietat de l'empresa IMSA. L'Ajuntament
vol requalificar-los a zona residencial. Amb això no afavoriran els interessos
dels treballadors d'aquesta empresa en crisi, sinó als seus propietaris, que
podran fer especulació amb el vist-i-plau del consistori.
Per altra banda,
valorem positivament l'actitud de l'Ajuntament en intentar aturar les noves
construccions il.legals.
Torna a l'índex de
revistes