LA VEU DEL MUSSOL nº3
Juliol 1993
ESPERANT
RESOLUCIONS...
La tercera revista de l'A.P.M.A. ja està al
carrer, no sense un nou esforç i un alt cost que ens fa plantejar seriosament la
possibilitat d'incloure algun tipus de propaganda en properes edicions.
Quan
sortí la darrera revista l'avantprojecte d'autopista acabava de sortir a
exposició pública i les diverses posicions estaven per definir. La proposta de
la Generalitat era clara: fer passar una autopista de 2 carrils per sentit per
la muntanya, l'anomenada cota 125, que passava entre Ribes i el Casino, i que,
després de tallar camins i rieres i passar pel peu de la Talaia, travessava
Cubelles i continuava fins a Comarruga (opció que el propi estudi d'impacte
social, econòmic i ambiental elaborat pels tècnics de la Generalitat rebutjava).
Des de l'A.P.M.A. vam qüestionar la necessitat de l'autopista, ja que costa al
voltant de 1300 milions per km., és del tot irreversible i provoca un impacte
social i ecològic desmesurat. Finalment, hem vist que tant la Generalitat com
l'Ajuntament també recolzen l'ampliació de la variant a 4 carrils, així aquí
tindrem 8 carrils, quan els túnels del Garraf en tenen 4.
Dins la Plataforma
Garraf- Penedès NO a l'autopista vam fer diversos actes i vam presentar 5000
al.legacions . Finalment vam assistir al debat de "cloenda" (ho posem entre
cometes ja que fou l'únic). En aquest debat els col.lectius vilanovins que ens
oposem a l'autopista (uns 15) vam demanar a l'ajuntament que en les seves
al.legacions fes una demanda d'ajornament del projecte. Tot i els nostres
esforços i el gran discurs dels arquitectes comarcals hi va haver una forta
negativa de l'aleshores alcalde, sr. Pep Gonzàlez i els seus seguidors d'IC, que
van defensar l'autopista a ultrança i van rebatre els nostres més elementals
criteris. I és que per l'ajuntament es veu que els temes mediambientals són
prioritaris: ho demostra l'interés pel carril-bici i la promoció de la
bicicleta, les requalificacions d'espais naturals al nord de Vilanova, la
promoció del transport privat que s'observa amb la creació d'un nou pàrquing al
costat de la plaça del canó i finalment la defensa d'una autopista que passarà
pel bell mig de les darreres muntanyes que ens resten sense cremar a la
comarca.
APMA
TETRAPAK I EL SEU ENVÀS
"ECOLÒGIC"
Què pot pensar un honest consumidor quan des de
molts diversos mitjans de comunicació rep informació i publicitat constant d'un
envàs (ja no el producte) que és barat, apilable, lleuger,... i RECICLABLE?
Senzillament, que és fantàstic, genial, ECOLÒGIC. Doncs NO, no em posaré sobre
els primers aspectes, però que ens vulguin fer creure que el Tetra-Brik és un
envàs ecològic és gairebé ofensiu.
El Tetra-Brik té entre 3 i 8 capes de
paper, cartró, plàstic i alumini, totes ben encolades i premsades en un griux de
poc més de mig mil.límetre. Com pretenen, doncs, fer-nos creure que es poden
desencol.lar i separar les diferents capes i, a més, guanyar-hi diners? ÉS
IMPOSSIBLE, els costs econòmics de la separació serien altíssims i,
paral.lelament, els preus als mercats de la recuperació estan baixant molt
ràpidament.
Actualment, aquesta separació tant sols s'està fent a tall de
campanya d'imatge, amb un mínim percentatge dels envasos, i a un cost que
enfonsaria a la mateixa TetraPak, una de les empreses mundials amb més
beneficis, si ho hagués de fer amb tots. A part d'això, actualment tampoc hi ha
cap mètode de recollida d'aquests envasos (si fos rentable ja n'hi hauria
algun), de manera que les seves paraules es queden en paraules.
Una altra
qüestió criticable (aquesta qüestió és de concepte) és el fet que el Tetra-Brik
és un envàs pensat per a ser d'un sol ús, en cap cas és, (ni serà, perquè
aquesta no és la línia que l'empresa segueix), un envàs reutilitzable o
retornable, ambdues opcions millors, fins i tot, que el mateix reciclatge.
Un
altre aspecte deshonest de la campanya de la TetraPak és el fet que s'intenta
desprestigiar contínuament l'envàs de vidre, per raons de volum, pes,
fragilitat,... Cal dir, però, que el vidre és reutilitzable, molt fàcilment
reciclable i podria ser retornable en tots els casos. No obstant hi ha un
aspecte de l'envàs de vidre que s'haurà de millorar, s'haurien d'homologar tots
els envasos en tant sols 5 o 6 models diferents, de manera que tots els envasos
fossin retornables, per poder-los netejar i reomplir posteriorment, amb
l'estalvi que això representaria.
Finalment, només voldria dir que el cas
del Tetra-Brik és un dels molts que actualment encara es presenten, i que només
podrem combatre amb més bon criteri a l'hora d'anar a comprar.
Ignasi
Puig Ventosa
ELS RESIDUS I L'EDUCACIÓ
AMBIENTAL
Som molts els educadors que treballem la
problemàtica dels residus a l'escola. És difícil integrar els temes d'educació
ambiental en el currículum escolar, ja que els programes són molt atapeïts i,
sovint, manquen recursos. Però, malgrat tot, durant aquests darrers cursos i en
molts centres de la nostra ciutat, s'han portat a terme moltes activitats
educatives dirigides a aconseguir un comportament ecològic de l'alumnat.
Quan
es treballa la problemàtica dels residus a l'escola l'objectiu bàsic és
modificar la conducta i desenvolupar-ne de positives, no només a la població
escolar sinó també a les famílies implicades. L'educació ambiental no és només
donar noves informacions sinó que és predisposar a un canvi d'actitud, el qual
esdevindrà canvi de conducta si es donen facilitats i possibilitats per fer-lo.
Hi ha d'haver, per tant, una infraestructura òptima per portar-lo a terme. La
comunitat on vivim i les institucions governamentals són les responsables que
aquesta educació ambiental sigui fructífera i eficaç.
En l'educació ambiental
es treballa la predisposició de l'alumnat a través de la conscienciació, i això
crea noves expectatives i noves necessitats. Citaré a continuació algunes de les
preguntes que es qüestiona l'alumnat després de treballar el tema de la
problemàtica dels residus:
- On es pot dipositar l'oli de cuinar
utilitzat?
- Què hem de fer amb els medicaments caducats?
- Per què no
posen més contenidors de paper i de vidre?
- Per què hi ha tan pocs
contenidors de piles?
- Per què cada vegada hi ha menys envasos de vidre
retornables als comerços?
- Per què a la botiga et donen bosses de plàstic en
lloc de bosses de paper?
- Per què les institucions governamentals es
preocupen tan poc d'aquesta problemàtica?
Aquestes i més qüestions es
debaten any darrera any a les aules de les nostres escoles i instituts, sense
trobar cap resposta convincent. És aleshores quan l'educador es pregunta si tot
l'esforç que això suposa val realment la pena...
Aquesta tasca educativa està
condemnada al fracàs si les administracions, Govern central, Generalitat i
Ajuntaments, no prioritzen, per sobre d'altres qüestions, la recollida selectiva
en origen i l'educació pel consum.
Margarida Serra
ELS PERILLS DE LA INCINERACIÓ
Com a
conseqüència de l'excessiu creixement demogràfic i aquest progrés 'intel-ligent'
que estem patint, s'esdevenen diverses problemàtiques que fa uns anys no eren
tant importants, però que amb el temps ens obligaran a rectificar la trajectòria
del nostre desenvolupament. Un d'aquests greus problemes és el dels residus que
generem tant en activitats industrials com domèstiques.
Des de els grups que
volem un progrés d'acord amb les capacitats de la Terra a llarg plaç i protegir
la salut de les persones obtem per la recollida selectiva entesa en els següents
conceptes: Minimitzar, Retornar, Reutilitzar i Reciclar com a última
alternativa. Finalment s'abocaria tot allò que no es pogués reintroduir en els
cicles dels materials.
La problemàtica de les deixalles depenent del
tractament que es segueixi pot canviar de forma i augmentar en perillositat pels
éssers vius. Malauradament un dels tractaments que en alguns indrets s'està
aplicant és la incineració. Aquest tractament de les deixalles preten
convertir-les d'estat sòlid a gasòs. Realment per les administracions que volen
sortir del pas sembla una opció fàcil: 'El.liminem' les deixalles i com que
ningú les veurà, tots contents.
Cal saber que durant la incineració dels
residus es produeixen les temibles DIOXINES (Partícules altament cancerígenes),
a més d'una llarga llista de PICs (Productes de combustió incomplerta) dels
quals més del 30% encara no s'han identicat. Afegim que no s'han fet estudis
d'impacte sobre les persones alhora d'instal-lar les incineradores. Com veiem la
problemàtica canvia de forma i de perillositat. Els paràmetres que s'utilitzen
per caracteritzar la incineradora són ciencia ficció comparat amb el normal
funcionament d'aquests 'enginys', ja que són mesures d'alguns components (no
tots) en condicions ideals.
En l'actualitat es pretenen instal.lar dues
incineradores, una a Martorell (Empresa SOLVAY) per a cremar restes de PVC i
l'altra al Prat de LLobregat (ENTITAT METROPOLITANA DE BARCELONA). Ens han
arribat veus que la del Prat de Llobregat podria instal.lar-se al Garraf, si els
pilots de LUFTHANSA aconsegueixen evitar que es posi al Prat. Un estudi de la
UPC considera afectades pels gasos de la incineradora de SOLVAY algunes
poblacions de l'Alt Penedès, fins a l'alçada de Vilafranca, i altres com
Terrassa. Reunint una població de quasi bé 1.000.000 d'habitants.
Realment la
incineració és un tractament anti-Natura, tant pel que fa a la seva filosofia
(cremar), com pel que fa a la salut de les persones, i la preservació del nostre
entorn.
La Mantis
LA RECOLLIDA
SELECTIVA DE DEIXALLES
A la naturalesa la matèria està en
continua circulació, de manera que totes les activitats són complementàries; hi
ha els productors, els consumidors i els descomponedors. Per tant, no existeixen
residus i tot és reciclat.
L'èsser humà, durant segles, únicament va produir
residus de fàcil descomposició, i a més en quantitats reduïdes. Però a mesura
que les societats urbanes s'anaren desenvolupant, gràcies al transport, a
l'energia fàcil i a una complicada tecnologia de transformació de matèries
primeres, l'equilibri natural entre productors i descomponedors desaparegué. I
és en la societat actual en la que aquest desequilibri arriba al seu màxim. Ens
trobem en que som netament productors d'uns residus que som incapaços de
reciclar i retornar al medi sense agredir-lo.
Les conseqüències d'aquesta
ilimitada producció de residus no són massa afalagadores:
Al no ser retornats
al seu lloc d'origen, ni recuperats per a posteriors utilitzacions, i
generant-ne de nous cada vegada en majors quantitats, s'estableix un model
econòmic de duració limitada, associat a l'esgotament dels recursos. Podríem
definir, per tant, al residu (sigui quina sigui la seva forma), com un producte
que oscila entre la seva perillositat contaminadora i la seva naturalesa de
matèria prima més o menys transformada, útil i necessària per la seva
escassedat, contingut energètic, valor econòmic, etc.
La idea que persegueix
la recollida selectiva és la d'aprofitar aquesta naturalesa de matèria primera,
que permet transformar el que avui és un residu en un producte nou i
utilitzable. És per això que fa 2 anys la coordinadora de grups ecologistes de
l'Alt Penedès i Garraf, en la que participa l'A.P.M.A., va organitzar unes
jornades anomenades "Què en farem de la brossa?" en les que es tractà la
problemàtica de les deixalles en el nostre àmbit. En les conclusions d'aquestes
jornades, que vàrem repartir a totes les administracions locals, es demanava la
implantació de la RSO com a única solució ecològicament viable d'aquests
problemes. Les demandes fructificaren i la Mancomunitat Penedès- Garraf va
encarregar un estudi sobre la viabilitat de la RSO al Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
(CEPA). Ara l'estudi ja està realitzat i de moment sembla que la
Mancomunitat està força engrescada en tirar-lo endavant.
La mecànica de
recollida que l'estudi realitzat pel CEPA proposa és la següent per als tres
àmbits d'actuació implicats en qualsevol recollida (a casa, al carrer i el
tractament):
D'una banda, aposta per la separació domiciliària de matèries
que es poden valoritzar i reintroduir en el mercat (paper, cartró, vidre, roba)
i de tots aquells materials perillosos (olis, pintures, piles, fàrmacs,
dissolvents, etc) que es recollirien mitjançant les anomenades recollides
selectives especials. El segon circuit de la separació domiciliària que propugna
l'estudi assenyala la necessitat de dotar els hàbitats amb dos cubells, un per
encabir la brossa orgànica en bossa de paper i l'altre per dipositar-hi la
inorgànica.
Respecte a la recollida municipal per separat l'estudi estableix
dos nous circuits: El primer circuit creat per a totes les matèries provinents
de les anomenades recollides selectives especials, que inclou la participació
d'establiments, recuperadors, empreses productores, amb la creció d'uns centres
de recuperació de residus (CRR) als municipis on els ciutadans es podrien
dirigir amb qualsevol deixalla. L'altre circuit consistiria en la recollida de
les deixalles que els ciutadans dipositin en els dos tipus de contenidors que
s'haurien d'instal.lar a les poblacions, segons si les deixalles són orgàniques
o inorgàniques.
El tractament de les deixalles està plantejat igualment a
través de dos circuits; tota la fracció orgànica aniria a parar a tres noves
plantes de compostatge molt simples (dues a l'Alt Penedès i una al Garraf) i la
fracció inorgànica s'enviaria a la planta de triatge i valorització de
Vilafranca (actual planta de compostatge).
Si s'endegués, doncs, aquest canvi
a les nostres comarques, estaríem iniciant un projecte innovador, engrescador i
de gran coherència mediambiental que demostraria que el RESIDU MINIM (Recollida Selectiva
Integral de Deixalles Urbanes) no es limita a una experiència pilot als
municipis de Molins, Torrelles i Sant Cugat sinò que és un fet que es pot
generalitzar a tot el territori català.
Hem de tenir en compte, però, que la
conscienciació actual dels ciutadans per tirar endavant aquesta solució no es
massa gran a les 2 dues comarques i per tant tenim també una tasca pendent
d'informació i convenciment per aconseguir que sigui la ciutadania qui demani i
recolzi la RESIDU.
Roger Ventosa Masdeu
LA RECOMANACIO
Títol: EL LIBRO DEL
RECICLAJE.
Manual para la recuperación y aprovechamiento de las
basuras.
Editorial OASIS, INTEGRAL, 1991.
Autor: Alfonso del
Val.
El Libro del Reciclaje és un excel.lent llibre de consulta al
voltant del tema del reciclatge i la recuperació dels residus urbans que permet
al lector apropar-se al coneixement de l'actual problemàtica de les
deixalles.
Per una banda l'autor narra alguna de les experiències pioneres a
Espanya en l'àmbit del la Recollida Selectiva en Origen, de les que ell en fou
un promotor actiu dins el col.lectiu Lorea, i per altra, dona una visió força
profunda de la situació actual a Espanya, del panorama a Centre Europa, així com
de les tendències del mercat de la recuperació i dels diversos tractaments
actuals i futurs que haurien de sofrir les diverses fraccions de la
brossa.
BREUS
PRESENTACIO DE L'ESTUDI DE RECOLLIDA
SELECTIVA
Fa aproximadament un mes el CEPA va fer la presentació de l'estudi
realitzat a l'Ajuntament de Vilafranca, en una reunió de representants de la
majoria de municipis de la Mancomunitat. Fou un acte interessant, ja que es van
poder observar les postures de bastants ajuntament, alguns tenen reticències,
altres donen suport.
LES PEDRERES DE VILANOVA
A
Vilanova hi ha dues pedreres. La nostra intenció, en principi, és vetllar que
compleixin totes les normatives vigents. En l'actualitat, les pedreres (Corral
d'en Carro i Griffi) es troben en una situació de força permisivitat, és a dir,
tant sols són sota el "control" de la Generalitat. Per altra banda l'Ajuntament
de Vilanova, des de sempre, ha jugat un paper molt fosc en aquest tema, ja que,
ara per ara, segons el consistori no consten ni com activitats
econòmiques.
EL CONSELL DEL MEDI
AMBIENT
Finalment la Comissió Municipal del Medi Ambient s'ha
transformat en Consell, que té una reglamentació jurídica i alguna nova funció.
Ja avancem, però, que el nostre escepticisme és ilimitat, ja que valorada
l'experiència amb la comissió (tot un exemple d'inoperància), un nova sensació
de titella no ens agafaria per sorpresa. Tot i així, desitgem que aquest cop si
que funcioni.
LES NOVES REQUALIFICACIONS DEL SOL NO
URBANITZABLE
Molts recordareu com a la primera revista de
l'A.P.M.A. explicavem les mesquines requalificacions i especulacions a les que
estava sotmesa una gran zona no urbanitzable. Doncs bé, com ja pronosticàvem,
aquesta taca d'oli volen que s'extengui rapidament i l'Ajuntament ja prepara
noves requalificacions, inclús de zones d'interès natural i paisatjístic. Creiem
que això no té cap tipus de justificació moralment acceptable i continuarem
denunciant-ho.
Torna a l'índex de
revistes