PRIMERA HIVERNAL NÚRIA-QUERALT (2ª part)

L'arribada a la collada no es va fer sense un cert alleujament, finalment ens podríem canviar de calçat i refer les forces










El pa amb tomàquet i les costelles acabades de fer a la brasa no van resistir gaire estona l'embat dels tretze famolencs.

Potser això va ajudar a decidir la retirada d'un company amb els peus molls i la moral baixa.














Amb els ànims recuperats, vam enfilar cap al pla d'Anyella , la collada de les Tortes i el coll de Pal, on s'ens va fer de nit. A Rebost vam recuperar forces de nou per continuar la baixada cap a Gréixer.

A la pujada de coll d'Escriu vam retrobar la neu, una empolsinada de 2 o 3 dits que enduria les pujades.

Els Empedrats, Gisclareny, molí de cal Ferrer, carretera de Saldes, camí de la Soleia, coll de Fumanya, Peguera, obaga de les Nou Comes, l'Estany, Espinalbet, camí de l'Aigua i, finalment després de 22 hores i 20 minuts, santuari de Queralt.

Etapes recorregudes amb més o menys esma, amb molt de fred i gairebé sempre acompanyats de la fina capa de neu que no ens deixà més que en alguna fondalada.

Santuari de Queralt on ens esperàven, tremolant de fred i mig adormits mentre s'aixecava el dia, el Lluís, el Pepito i la Begonya, amb algun acompanyant despistat, uns ángels de la guarda un xic peculiars que no ens van fallar en tota la travessa.

Una autèntica bogeria que ens costarà d'oblidar.

  Pàgina anterior